El català només s'utilitza en un de cada quatre judicis

Només el 25% dels judicis que es fan a Catalunya se celebren en llengua catalana. Aquesta és una de les dades incloses en un estudi elaborat per l’administració lingüística i judicial de la Generalitat, que per primer cop retrata els hàbits lingüístics als tribunals i jutjats del país. De tots els aspectes analitzats, l’únic on s’imposa el català, per davant del castellà, és el de la retolació, en una proporció de 3 a 1. Precisament aquest és l’únic àmbit que queda en mans del govern, la resta –ús oral i escrit en totes les seves modalitats– queda a criteri dels actors judicials, i aquí el català sempre hi surt perdent.

L’enquesta, a què ha tingut accés l’AVUI, es va fer entre els mesos d’octubre i novembre de l’any passat a través d’entrevistes als secretaris judicials de les 559 oficines judicials que hi ha a Catalunya. Fins ara, les úniques dades estadístiques per poder avaluar l’estat de salut de la llengua en la justícia era el nombre de sentències dictades en català, xifra que cada any queda recollida en la memòria del TSJC.

L’any passat el nombre de sentències escrites en la llengua del país va ser del 16%, una pràctica que està en franca reculada, ja que el 2004 eren el 20,6%. Al moment de fer les sentències, només 8 de cada 10 jutjats reconeixen prioritzar l’ús del català. La gran majoria, un 64%, prioritzen el castellà i la resta no tenen un criteri clar.

Retrat lingüístic
El resum de les dades que ofereix l’estudi explica que com més allunyat de Barcelona i Tarragona està un jutjat més s’hi utilitza el català. Les demarcacions de Girona, la Catalunya Central i Ponent són les que lideren aquest rànquing i, a més, com més petita és la població on hi ha el jutjat més es fa servir el català.

Pel que fa a les jurisdiccions, el contenciós administratiu i el laboral és on més es treballa en català, mentre que el penal és on menys s’utilitza. La participació de l’administració en els processos del contenciós o la tipologia i extracció social dels justiciables pel que fa als jutjats tant de laboral com de penal explicarien aquesta diferència lingüística en funció del tipus de jutjats.

Els secretaris són els grans protagonistes de l’enquesta, i són també els grans protagonistes d’una dada sorprenent segons la qual el 32% d’aquest col·lectiu de funcionaris afirma que “l’ús de la llengua catalana té algun aspecte negatiu perquè problematitza el funcionament del jutjat i perquè comporta dificultats per al personal i els usuaris”, segons recull l’estudi. Aquest percentatge correspon al de secretaris que no tenen el català com a llengua vehicular, ja que els catalanoparlants són el 76%. 

Quan els advocats parlen en castellà
La presència diària als jutjats i tribunals de Barcelona permet constatar que la llengua del país hi té un futur magre, depriment. Perquè és decebedor assistir a un judici en contra d’uns mossos d’esquadra i comprovar que tots els advocats de la defensa utilitzen, de forma majoritària, el castellà en les seves intervencions; malgrat que un és un brillant penalista de Girona, Carles Monguilod, i que una altra és una lletrada que actua en representació de la Generalitat.

El judici el presidia la magistrada Ana Ingelmo, que al seu dia va protagonitzar un incident amb un testimoni a qui va impedir declarar en català al judici pel cas Isanta. Aquesta mateixa magistrada escriu a les seves sentències “Mozos de Escuadra” i “Generalidad de Cataluña”, per referir-se a la policia i al govern.

El castellà és també la llengua que s’usa habitualment per aixecar acta de les reunions de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, màxima instància judicial del país.