Societat

Victòria de Vilafranca el dia que tots guanyen

Jornada castellera

Gamma extra per a tothom! El món casteller va viure ahir la seva gran festa amb milers d’aficionats que omplien a vessar la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès, l’escenari mític, per veure actuar les quatre millors colles del moment. Valia la pena ser ahir a Vilafranca, l’espectacle s’ho va valer, va comptar amb tots els ingredients propis de la castellística aspra i combativa i va deixar un saldo espectacular de set castells de gamma extra repartits entre les quatre formacions actuants, amb un protagonisme principal per als Castellers de Vilafranca. Els amfitrions van ser els grans triomfadors en el balanç global de l’actuació. Decidits, molt concentrats i extremadament motivats, els verds van tornar a ser un col·lectiu de gent molt potent, però cal dir que la diada va deixar un gust de triomf, de victòria, per a tots.

Un dels grans al·licients d’ahir era presenciar el duel entre Vilafranca i la Colla Vella, un combat que ja va tenir el seu aperitiu el cap de setmana passat i que ahir s’havia de dirimir en la seva expressió màxima. Ni uns ni altres van defugir el cos a cos, tot i que la fortuna, directament emparentada amb l’encert, els va somriure de manera dispar.

Una gran sortida
Van obrir plaça els Castellers de Vilafranca, i ho van fer amb una sortida d’altíssim risc. Els verds van apostar pel 4 de 9 amb l’agulla –que finalment va acabar essent la construcció més valuosa de la diada–, el seu castell talismà, però que ahir es presumia que seria una prova duríssima ateses les circumstàncies, i és que la colla es va presentar a plaça amb alguns nervis, és a dir, sense tenir-ho massa clar. Però els Castellers de Vilafranca van saber treure el millor de si mateixos en el moment més oportú i van atacar el castell amb una enteresa i una determinació realment impressionants. Cap deformació, cap flanc debilitat... Una obra mestra que, a més a més, marcava clarament el territori. Al seu torn, les altres tres formacions optaven per sortir de 3 de 9, un començament més prudent que no va ocasionar cap contratemps.


Molt enfortits, els Castellers de Vilafranca van sentenciar la diada al seu favor en la segona ronda, en descarregar amb el mateix aplom i serenor que havien demostrat abans una magnífica torre de 9. Curiosament, dos dels castellers que lideren el tronc d’aquesta estructura expressaven en privat els seus dubtes sobre l’èxit de l’empresa. La resposta la van donar ells mateixos controlant i temperant l’execució en els seus moments més complicats. Amb el folre i les manilles –cos d’elit– sempre al seu lloc, l’eufòria es va deixar anar entre les files dels vilafranquins. Però l’excepcional segona ronda encara havia de regalar moments de màxima tensió a una gernació cada cop més expectant, que va quedar bocabadada quan la Colla Vella muntava el peu del que havia de ser el primer intent de l’inèdit 3 de 9 amb el pilar que mai hagués vist una plaça castellera.

Assumir riscos
Hi ha moments a la vida en què cal assumir el risc. En què cal donar el pas endavant, cal ser valents. Hi ha activitats i esports més tranquils, fins i tot reposats, però qui decideix jugar a això dels castells ha de tenir clar que de tant en tant li tocarà encomanar-se al sant predilecte. És així. La Vella tenia l’oportunitat –única– de clavar una queixalada de tauró i no es va fer enrere.


Es dirà que l’intent va ser un xurro, i no serà aquesta una impressió allunyada de la realitat. El castellot va saltar pels aires a les primeres de canvi i va deixar una primera evidència: posar-li un pilar al 3 de 9 sona igual que voler fer la quadratura del cercle. De totes maneres, el gest de la Vella d’anar a totes va ser d’aquells que no s’obliden i que serveixen per explicar de quina pasta està fet el personal de la camisa rosada. La patacada va fer que la colla hagués de rebaixar pretensions i enlairés la mateixa estructura però amb un pis menys, cosa que li va donar aire per poder-se llançar, tot seguit, a fer el 2 de 9, un objectiu prioritari. La capacitat de reacció dels rosats –lliçó d’orgull– va ser molt notable, i el castell, amb un folre i unes manilles al límit, va presentar bona mida fins a carregar-se, però l’ensorrament d’un dels pilars va fer que la feina quedés a mitges. Ja el tenien! Un èxit en qualsevol cas.

Joves de Valls
Menció a part mereix en tota aquesta història el paper representat per la Colla Joves Xiquets de Valls, la qual es va acabar apuntant la segona actuació més valorada (comptabilitzant els tres millors castells) amb un descomunal 5 de 9 amb folre. Quina passada! Val a dir que costava una mica de creure que la Joves hagués estat capaç de preparar un castell d’aquesta envergadura –que la colla havia carregat en dues ocasions en tot el seu historial– per al dia d’ahir i, fins i tot, quan va començar a muntar el seu peu multitudinari, feia la sensació que l’aventura acabaria abans d’hora.


Però, senyores i senyors, ahir a Vilafranca van tornar els diables vermells en la seva dimensió màxima per vèncer, en una seqüència molt emocionant i per primera vegada, la majestuosa supercatedral. Tots van quedar extenuats en el rotllo vermell, fins al punt que es van haver de treure forces d’on no n’hi havia per acabar bé la feina.

La tercera ronda
I és que en la tercera ronda a la Joves li va caure la seva primera temptativa sobre el 4 de 9, però a la segona els camises vermelles van posar-hi el que calia per fer rendir el 4 de 9 i culminar de manera brillant una feina molt ben feta. Certament, hauria estat imperdonable qualsevol altre resultat després del seu fabulós 5 de 9, que d’altra banda no va ser l’únic que es va veure en la macrodiada sanfelixina –gairebé quatre hores va durar la festa–, ja que uns molt ambiciosos Minyons de Terrassa també es van atrevir amb el 5 de 9. Va ser una llàstima, ja que un problema de sincronització va fer que una de les aixecadores pugés amb retard, la qual cosa va deixar sense reserves el tronc per defensar una baixada terrible. Sigui com vulgui, els terrassencs, que van acabar amb un 4 de 9 –treballat– i un bonic pilar de 6 una actuació excel·lent, van demostrar que tenen el castell al seu abast per descarregar-lo a la propera ocasió que se’ls presenti.


Els Castellers de Vilafranca, que van arrodonir la seva sèrie regular amb el 3 de 9 (els responsables no se la van voler jugar amb el “tres amb l’agulla”), i la Colla Vella encara van dur el duel fins a la ronda dels pilars. Quin comiat! Totes dues a la càrrega contra el majestuós pilar de 8. Va parlar Vilafranca, i el va descarregar amb una sobrietat escandalosa; després ho va fer la Vella, i el va carregar sobradament, però el pilar va cedir quan baixava. Vilafranca manté el lideratge. Sant Fèlix 2008 ja és història. Quina història!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.