La crisi tensa la corda

Hi ha gent gran del barri de Gràcia que encara diu “baixo a Barcelona” per anar al centre. A Badalona, però, avui dia els més joves de barris com la Salut, Llefià o fins i tot Sant Roc agafen l’autobús per “anar a Badalona” (al centre de la ciutat). Badalona continua sent una població amb una gran diferència i un gran desconeixement mutu entre el centre i les barriades que acullen els qui no paren d’arribar.

Amb un cens que supera els 220.000 habitants, alguns barris arriben a concentrar un 40% d’immigrants. Per exemple, Artigues, Sant Roc i el Remei, els barris limítrofs amb Santa Coloma de Gramenet, són els que suporten el flux més elevat de població immigrada, que s’atribueix a diferents onades migratòries: des de les diferents zones de l’Estat durant el franquisme fins als nostres dies, amb ciutadans que provenen principalment del Magrib, l’Europa de l’Est, el Pakistan i l’Amèrica Llatina.

El barri de la Salut és l’exemple d’un barri que ha anat absorbint diferents procedències. Un exemple de prosperitat que durant l’última dècada de boom immobiliari ha anat reciclant la seva població. Els que un dia van arribar a Badalona des de l’Andalusia més mísera han anat pujant graons i abandonaven el barri. Els habitatges eren llogats o comprats a bon preu per inquilins acabats d’arribar. Aquesta situació es va anar repetint fins que la demanda va superar l’oferta i l’avarícia d’alguns va tensar la corda fins a provocar un rebrot de pisos pastera: incivisme al carrer, insalubritat dels habitatges i una convivència molt deteriorada a les escales de veïns. El resultat va ser que a finals del 2007 va esclatar el polvorí: 130 pisos pastera a Badalona i una patata calenta per al govern de la ciutat. Manifestacions, baralles i un augment considerable de la delinqüència al barri.

El PP va aprofitar un niu de vots d’una població originàriament espanyola que només volia solucions a qualsevol preu, i les urnes li van atorgar els millors resultats de la història, ja que els van deixar a només dos regidors per aconseguir l’alcaldia. El govern municipal va adoptar una nova política migratòria que distava del tallafoc de llavors i va optar per estratègies més actives: reforçar la Guàrdia Urbana, crear brigades de convivència i civisme i aprovar la primera ordenança de civisme de la ciutat. Durant aquests anys la policia ha hagut d’actuar amb nous efectius que anaven arribant amb comptagotes i utilitzant totes les possibilitats de la llei. En aquest context, per exemple, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana van detenir al febrer un clan de gitanos romanesos que a la tardor havien assaltat una setantena de bars. La jutgessa del cas va aplicar una mesura pionera contra la reincidència en dictar-los una ordre d’allunyament de la ciutat de Badalona.

A banda de mesures policials i judicials, la regidoria de Convivència i Ciutadania va idear diferents plans d’acollida d’immigrants en què van participar les associacions de veïns i entitats dels barris, amb cursos de català i altres activitats. I es va aplicar una regulació estricta sobre els centres de culte, fins al punt de fer-los adaptar a la llei d’espais de culte abans fins i tot que estigués aprovada pel govern el juny de l’any passat.

L’esforç de convivència ha estat posat d’exemple per diferents organismes internacionals, com ara la Unesco i la mateixa secretaria d’Immigració del govern.

Amb tot, la crisi ha tornat a tensar la corda en molts barris, on l’atur registrat és notablement superior a la mitjana catalana i on moltes entitats, com ara Càritas i el Banc d’Aliments, alerten que cada vegada hi ha més ciutadans en risc d’exclusió.

Durant aquest temps el PP ha sabut teixir una xarxa fidel de badalonins i ha trepitjat en alguns casos la feina que fan entitats com l’Ateneu de Sant Roc, l’Associació de Veïns d’Artigues o el mateix consorci públic Badalona Sud. Xavier García Albiol els recorda, de tant en tant, els perills de la immigració. Al seu voltant, les fruiteries de xinesos, les carnisseries de pakistanesos i els locutoris continuen a l’alça. És el dia a dia.