Societat
El vicari judicial de Lleida assegura que hi ha documentació que "demostra" que les obres són de Catalunya
La diòcesi de Barbastre-Montsó s'aferra al Tribunal de la Rota per argumentar que l'església creu que l'art és d'Aragó
El vicari judicial de Lleida, Antoni Agelet, assegura que existeix documentació com ara rebuts o cartes que "demostren" que les 87 obres d'art que l'Aragó reclama a Lleida són de propietat catalana. Aragó però, diu que els documents no demostren la propietat sinó només el dipòsit.
Agelet, que ha estat el primer a declarar en el judici que se celebra aquest dimarts a l'Audiència de Lleida, ha explicat que l'any 1943 les obres guardades a Saragossa a causa dels bombardejos que va tenir Ponent durant la Guerra Civil, van tornar a Lleida i que existeix fins i tot una declaració jurada del llavors bisbe administrador apostòlic, Manuel Moll, que reconeix aquest territori com a legítim propietari.
Per la seva banda, l'advocat de la diòcesi de Barbastre-Montsó, Hipólito Gómez, s'ha obsessionat, en la seva defensa, en referir-se contínuament al Tribunal de la Rota per argumentar que l'església considera que les obres d'art són propietat d'Aragó. Fins i tot la jutgessa li ha hagut de recordar que en aquell moment era la justícia civil qui estava jutjant els fets.
Gómez ha reiterat que en la demanda de l'Associació dels Amics del Museu de Lleida no hi ha cap "fonament legal" que demostri la legitimitat de la propietat dels béns eclesiàstics i que Lleida només els tenia en dipòsit. També ha insistit que l'associació no té cap dret d'impulsar el procés legal per la via civil i que per això sol ja s'hauria de rebutjar.
Està previst que la sentència es doni a conèixer en uns vint dies i que independentment del resultat, la part que no estigui satisfeta presentarà un recurs. Aquests fets es poden recórrer en última instància pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, després de passar per l'Audiència.
El litigi
El Bisbat de Barbastre-Montsó reclama 113 obres que es troben al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal des que al 1995 el Vaticà va modificar els límits de la diòcesi lleidatana perquè les poblacions de la Franja de Ponent passessin a dependre del Bisbat de Barbastre-Montsó i no del de Lleida com fins en aquell moment. A partir d'aquella divisió es va encetar el litigi per la propietat de l'art que finalment haurà de ser dictaminada per un jutge.
Per conèixer l'origen del Museu de Lleida cal parlar del bisbe Josep Meseguer, que va governar l'antic Bisbat de Lleida (amb les poblacions de la Franja de Ponent) entre 1890 i 1905. En aquest període va crear el Museu Diocesà de Lleida amb la idea de formar seminaristes que estudiaven a l'actual edifici del rectorat de la Universitat de Lleida. Va omplir el museu del patrimoni que adquiria, intercanviant-lo o comprant-lo, a les parròquies que anava visitant, que habitualment estava en mal estat o en desús per portar-lo al museu.
Així, Meseguer va recuperar retaules, imatges i escultures, objectes litúrgics i elements patrimonials que habitualment es guardaven sense cap interès a les parròquies de Ponent i la Franja.
Agelet, que ha estat el primer a declarar en el judici que se celebra aquest dimarts a l'Audiència de Lleida, ha explicat que l'any 1943 les obres guardades a Saragossa a causa dels bombardejos que va tenir Ponent durant la Guerra Civil, van tornar a Lleida i que existeix fins i tot una declaració jurada del llavors bisbe administrador apostòlic, Manuel Moll, que reconeix aquest territori com a legítim propietari.
Per la seva banda, l'advocat de la diòcesi de Barbastre-Montsó, Hipólito Gómez, s'ha obsessionat, en la seva defensa, en referir-se contínuament al Tribunal de la Rota per argumentar que l'església considera que les obres d'art són propietat d'Aragó. Fins i tot la jutgessa li ha hagut de recordar que en aquell moment era la justícia civil qui estava jutjant els fets.
Gómez ha reiterat que en la demanda de l'Associació dels Amics del Museu de Lleida no hi ha cap "fonament legal" que demostri la legitimitat de la propietat dels béns eclesiàstics i que Lleida només els tenia en dipòsit. També ha insistit que l'associació no té cap dret d'impulsar el procés legal per la via civil i que per això sol ja s'hauria de rebutjar.
Està previst que la sentència es doni a conèixer en uns vint dies i que independentment del resultat, la part que no estigui satisfeta presentarà un recurs. Aquests fets es poden recórrer en última instància pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, després de passar per l'Audiència.
El litigi
El Bisbat de Barbastre-Montsó reclama 113 obres que es troben al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal des que al 1995 el Vaticà va modificar els límits de la diòcesi lleidatana perquè les poblacions de la Franja de Ponent passessin a dependre del Bisbat de Barbastre-Montsó i no del de Lleida com fins en aquell moment. A partir d'aquella divisió es va encetar el litigi per la propietat de l'art que finalment haurà de ser dictaminada per un jutge.
Per conèixer l'origen del Museu de Lleida cal parlar del bisbe Josep Meseguer, que va governar l'antic Bisbat de Lleida (amb les poblacions de la Franja de Ponent) entre 1890 i 1905. En aquest període va crear el Museu Diocesà de Lleida amb la idea de formar seminaristes que estudiaven a l'actual edifici del rectorat de la Universitat de Lleida. Va omplir el museu del patrimoni que adquiria, intercanviant-lo o comprant-lo, a les parròquies que anava visitant, que habitualment estava en mal estat o en desús per portar-lo al museu.
Així, Meseguer va recuperar retaules, imatges i escultures, objectes litúrgics i elements patrimonials que habitualment es guardaven sense cap interès a les parròquies de Ponent i la Franja.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.