Aragó impulsa una llei a mida per als casinos del Baix Cinca sense aclarir-ne els requisits ambientals
Gran Scala no ha pagat l'aval de 20 milions i ara el govern el rebaixa a 6
Els regants de l'Ebre temen que els consums d'aigua de la macrociutat de casinos del Baix Cinca, si mai arriba a dur-se a terme, pot posar en perill els abastaments d'aigua. No les tenen totes, tampoc, a la comarca del Segrià. Ontinyena es troba a només 60 quilòmetres de Lleida i, tot i que confien treure profit econòmic de la proximitat, des del Consell Comarcal estan a l'expectativa sobre com es pensen resoldre els temes energètics, d'aigua i de residus.
De moment, continuaran sense saber-ho. El govern d'Aragó (PSOE i PAR) va presentar la setmana passada el projecte de llei de centres d'oci d'alta capacitat que tramitarà els propers dies a les corts aragoneses, destacant que hi haurà una tutela pública que consistirà en un consorci mixt en què participarà la conselleria de Medi Ambient, entre altres organismes del govern, i en el fet que totes les decisions urbanístiques del complex hauran de tramitar-se com una modificació de pla general, de manera que serà sempre el govern d'Aragó, i no els ajuntaments afectats, qui tindrà l'última paraula. Però res es va aclarir sobre els requisits ambientals específics ni de gestió energètica i de residus que es puguin produir en aquest tipus de complex.
El govern sí que ha concretat algunes de les característiques tècniques que s'exigiran als grans centres d'oci, que coincideixen exactament amb el que proposen els promotors de Gran Scala: un mínim de 1.000 hectàrees de terreny (Gran Scala es vol aixecar en 2.000 hectàrees en una primera fase i ocupar-ne finalment 3.000). Gran Scala s'ha apoderat de moment de les opcions de compra sobre 1.000 hectàrees a Ontinyena. Els altres requisits són àmpliament superats per les desmesurades previsions dels promotors de Gran Scala: un mínim de 3.000 llocs de treball (Gran Scala en promet 200.000 en una comarca de poc més de 23.000 habitants) i un mínim de 8.000 places d'hotel (Gran Scala en promet 70.000).
Un aval inexistent
La nova llei també exigeix el compliment d'uns requisits econòmics al promotor, el qual, encara avui, continua sent la gran incògnita del projecte. El govern d'Aragó va demanar al grup ILD –liderat per un home de negocis que va crear una empresa fallida de casinos per internet des d'un despatx de Barcelona– un aval de 20 milions d'euros per intentar fer callar les crítiques de la falta de solvència del projecte. Però aquell aval mai es va presentar, tot i que en més d'una ocasió el vicepresident aragonès i principal valedor polític del projecte, José Ángel Biel, va arribar a anunciar que estava a punt d'entregar-se i «només faltava anar al notari». Ara, doncs, amb la nova llei, el govern rebaixa a 6 milions l'aval que ha de presentar el promotor, tot i exigir que la societat tingui un capital mínim de 10 milions d'euros.
ILD és un grup de quinze petites societats, algunes establertes en paradisos fiscals. El soci més conegut és un fabricant de màquines escurabutxaques, però no hi ha hotelers, ni constructors ni les grans corporacions mundials del sector del joc que seria lògic trobar en un projecte de dimensions semblants als parcs d'Orlando, Las Vegas i Atlantic City. Abans de la discussió parlamentària de la llei, el grup d'IU ja ha anunciat que denunciarà la llei davant la Unió Europea per vulnerar les directrius comunitàries sobre joc i medi ambient. També la Chunta Aragonesista s'hi oposa, mentre que el PP està disposat a estudiar la llei i afegir-se al govern de Marcel·lí Iglesias en aquest projecte.
