La policia deté dotze persones a Catalunya per estafes per Internet

El CNP ha detingut en aquesta mateixa operació un total de 76 persones en tot l'estat espanyol. Alguns dels arrestats es dedicaven a ventes o subhastes falses de productes que mai arribaven al comprador, mentre que altres feien transferències bancàries no consentides després d'obtenir les claus d'accés a la banca electrònica de les seves víctimes. Les quantitats estafades van entre els 400 i els 10.000 euros, i s'estima que la xifra total supera els 3.000.000 d'euros. L'operació 'Ulisses' és l'operació més important contra el frau a Internet a l'estat espanyol, amb actuacions en quinze comunitats autònomes.
Per obtenir les claus d'accés a la banca electrònica, els detinguts feien servir les tècniques de 'phising' o 'pharming', enviant correus electrònics o sms procedents de suposades entitats bancàries. Per això, el CNP aconsella ignorar aquest tipus de correus o sms, en els quals se sol·licitin les nostres dades. També es recomana fer les compres en comerços electrònics que utilitzin servidors segurs.

L'operació 'Ulisses' ha estat coordinada per la Brigada d'Investigació Tecnològica de la Comissaria General de policia Judicial. Amb la col·laboració d'agents de les Prefectures Superiors de Policia de Madrid, Catalunya, Aragó, Ceuta, País Basc, Astúries, Cantàbria, Navarra, Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa, Castella-Lleó, Canàries, Balears, Galícia i Andalusia Oriental i Occidental.

El CNP creu que, en tractar-se d'estafes a través d'Internet, i per tant de caràcter transnacional, hi ha milers de persones perjudicades, encara sense identificar, tant a l'estat espanyol com en altres països. Per això, la policia continua les gestions a través d'Interpol i Europol.

Mode operatiu

L'operació 'Ulisses' s'ha centrat en dues modalitats diferents d'estafa comeses a través de la xarxa. D'una banda, s'ha aconseguit localitzar i detenir diverses persones que s'havien especialitzat a vendre o subhastar tot tipus de productes (cotxes, televisions, telèfons mòbils, entre altres) a través d'Internet. En aquests casos la víctima no rep el producte pel qual ha pagat, i perd tot contacte amb l'estafador, que no respon a les trucades ni correus electrònics. Els responsables d'aquest tipus de frau utilitzaven pàgines conegudes de compravenda d'articles o fins i tot, creaven les seves pròpies pàgines falses.

D'altra banda, s'han investigat també una sèrie de transferències bancàries fraudulentes fetes després d'obtenir les claus d'accés a la banca electrònica de les víctimes mitjançant tècniques d'enginyeria social com el 'phising'. Mitjançant aquesta modalitat d'estafa, se suplanta la imatge d'una empresa o entitat pública per enganyar a la víctima, i se li sol·liciten les claus d'accés amb el pretext d'actualitzar les bases de dades, o de fer una devolució de l'Agència Tributària. En altres ocasions, captaven les dades mitjançant tècniques de 'pharming', que consisteix a infectar els ordinadors amb un 'troià' i així redirigir les pàgines visitades a les creades per recaptar les dades confidencials. Una vegada aconseguides les claus, feien transferències cap a comptes que prèviament havien obert les persones conegudes com 'mules'. Aquestes, després de quedar-se amb una substanciosa comissió, remeten la resta dels diners a l'estranger mitjançant empreses d'enviament de diners ràpids, el que dificulta enormement les investigacions.

Detinguts i registres

En l'operació s'han detingut 76 persones, 47 de nacionalitat espanyola, cinc de nacionalitat ucraïnesa, cinc guineans, quatre romanesos, dos russos, dos marroquins, un holandès, un suís, un veneçolà, un alemany, un uruguaià, un brasiler, un armeni, un jamaicà, un camerunès, un argentí i una persona de nacionalitat moldava.

S'han intervingut diversos ordinadors que s'estan analitzant per obtenir més informació sobre les estafes i les víctimes.