Perilla l'economia paral·lela als prostíbuls de Castelldefels
Castelldefels és el municipi més turístic del Baix Llobregat. El sol i el Mediterrani, amb una platja de prop de cinc quilòmetres de llarg i una amplada mitjana de 90 metres, en són el principal atractiu. Però la ciutat, a desgrat dels polítics locals, compta amb un altre esquer que atrau cada any milers de visitants.
Es tracta dels prostíbuls del voltant de l'autovia, sobretot el Riviera i el Saratoga, dos dels establiments dedicats al sexe més grans de Catalunya. Els congressos i fires que es fan a Barcelona impliquen força visites als locals, i a l'oci nocturn i la restauració situats al voltant.
El tancament per ordre judicial, el 7 de març passat, d'aquests dos establiments durant un mínim de sis mesos ha estès el neguit a un munt d'empresaris de la ciutat, sobretot els del sector de l'hostaleria i la restauració, però també els d'altres negocis com ara el de la llenceria o la perfumeria, comerços que en els darrers anys s'han obert a l'entorn d'aquests prostíbuls perquè hi han vist diners a guanyar.
Ningú s'atreveix a dir-ho en veu alta, però el tancament del Saratoga i del Riviera farà molt mal en un negoci -el de la restauració i l'hostaleria- que és dels més afectats per la crisi econòmica.
De l'hotel al prostíbul
"Un empresari de la ciutat té un grup de clients fidels que cada any vénen al seu hotel a fer un congrés i, a la nit, se'n van a veure noies maques als prostíbuls", indiquen des del col·lectiu gremial. I el cas d'aquest empresari és només un exemple perquè "n'hi ha molts altres que també se'n beneficiaven", de l'activitat del Saratoga i del Riviera.
No obstant, des del gremi d'hostaleria estan força més preocupats per les persones que s'han quedat sense feina. "Ara tenim 400 aturats més a la ciutat", afirmen i asseguren que el negoci dels prostíbuls, "ben regulat, podria funcionar perfectament, ja que dóna feina i genera riquesa i activitat econòmica al seu voltant".
Els mateixos interlocutors indiquen que en els darrers anys les circumstàncies en què es desenvolupa el negoci dels locals on s'ofereixen serveis de sexe "ha canviat considerablement", sobretot amb l'aparició massiva de dones de països de l'Europa de l'Est, que han substituït les brasileres i llatines. "Ara hi ha més drogues i sobretot proxenetisme", asseguren.
Una de les imatges típiques de l'autovia C-31, entre el Prat de Llobregat i Castelldefels, és la de les prostitutes a peu de carretera esperant clients. "Preferim que estiguin dins dels locals que al carrer, perquè la imatge de l'autovia és patètica", afirmen des del gremi d'hostaleria.
El tancament dels dos prostíbuls podria comportar un augment de dones a la C-31. Amb tot, de moment no s'ha notat cap increment de dones que ofereixin sexe en aquesta via. Diversos recorreguts fets per la C-31 constaten que, habitualment, s'hi poden comptabilitzar mitja dotzena de prostitutes, si fa o no fa la mateixa xifra que setmanes enrere.
Els ajuntaments de Gavà i Castelldefels fa anys que lluiten per treure les prostitutes de l'autovia. "No les podem fer fora, només podem pressionar-les perquè marxin posant un cotxe de la policia local al seu costat", afirma el regidor de Governació de l'Ajuntament de Gavà, José Obispo, que assegura que gràcies a aquestes accions "el nombre de prostitutes ha passat de les 14 o 15 que hi havia fa uns anys a només 2 o 3".
Maria del Mar Latorre, la seva homòloga al consistori de Castelldefels, afirma que "no hem abaixat la guàrdia". En aquest municipi, també posen cotxes patrulla per evitar que els possibles clients s'aturin.
A més, tots dos municipis inclouran a les ordenances de civisme que estan acabant d'elaborar la regulació de la pràctica del sexe i la prostitució a la via pública. Latorre també assegura que el seu ajuntament "no donarà cap nova llicència per obrir prostíbuls".
