Hereu, sota pressió

Barcelona no és la ciutat desgavellada d’abans dels noranta en la qual no es podia sortir de nit –ni de dia– per algunes zones. Qui gosava passejar en aquella època pel final de la Rambla? Possiblement només Santiago Auseron i la seva Negra Flor. Després de la lluentor exhibida amb els Jocs Olímpics i en anys posteriors, ara les mostres d’incivisme i sobretot l’auge de la prostitució al carrer comencen a oferir motius de preocupació a les més altes instàncies.

És per això que, d’una manera un punt lacònica, ahir l’alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, es va envoltar de periodistes per assegurar que no té cap vareta màgica però que ha arribat el moment de reobrir el debat per prohibir el comerç del sexe a l’espai públic. Fa un any van ser les imatges de l’AVUI del carrer Petritxol, i ara el sexe explícit a canvi de diners s’ha concentrat a la Boqueria.

“No volem zones vermelles a Barcelona i m’agradaria que hi hagués una llei que digués que a l’espai públic no es pot exercir la prostitució”, va apuntar l’alcalde.

Convençut que no hi ha unanimitat política ni social en aquest debat, la primera mesura que ha adoptat Hereu aquesta setmana és treure uniformes al carrer, amb la Guàrdia Urbana, i demanar al departament d’Interior de la Generalitat que faci el mateix amb els Mossos. Molt menys li ha agradat l’espolsada de responsabilitats que el ministeri d’Interior ha fet en aquesta qüestió, llançant les culpes fins i tot a un altre ministeri, el de Treball. “Estem per cooperar i a Madrid costa que t’escoltin, però nosaltres hem descrit una situació”, va apuntar ahir Hereu avalant la crítica que la seva regidora de Seguretat, Assumpta Escarp, va fer dimecres apuntant que només l’1% de prostitutes detingudes són repatriades.

Operació Constanza
Fa un any una batuda contra proxenetes al Raval va desactivar una xarxa de prostitució basada en la coacció a dones d’origen romanès. El juliol passat i al novembre de 2008 també va haver-hi episodis semblants al voltant del Camp Nou, però l’Ajuntament apunta similituds entre l’actual problema, una presumpta xarxa a Ciutat Vella que utilitza dones nigerianes, i aquella Operació Constanza. “Traurem la prostitució de la Rambla però ara és més complicat de resoldre, pel fet que la xarxa es basa en dones extracomunitàries”, apunta Hereu.

Solucions? Hereu, que passa de puntetes per la resta de problemes d’incivisme, aposta per descongestionar la Rambla potenciant altres punts de Barcelona o de l’àrea metropolitana i compensar el descamisat turisme de xancleta amb el turisme de fires i congressos.