Lesseps, any 2013
Lesseps ajorna un mes, fins a finals de gener, l’acabament de les obres. No ve d’aquí, després de tres anys d’esvorancs i retards. De fet, la plaça no estarà a ple rendiment fins que finalitzin les obres de la línia 9 del metro, l’any 2010, i l’espai no lluirà del tot fins al 2013, un cop la vegetació que s’hi ha anat plantant creixi i guanyi presència per compensar la pavimentació.
L’Ajuntament de Barcelona tenia previst donar per acabades les obres aquest desembre. L’àrea d’Urbanisme, l’empresa constructora municipal Bimsa (Barcelona Infraestructures Municipals) i l’estudi d’arquitectes Viaplana han decidit ajornar-ho un mes per poder afrontar alguns acabats en el paviment, plantar vegetació pendent, rematar les voreres i, sobretot, realitzar una prova de càrrega dels dos voladissos sobre la ronda del Mig. Dues plataformes, una a cada cantó de la ronda, fan de “proa” –com les defineix l’arquitecte Albert Viaplana– de la plaça Lesseps sobre els passos soterrats de vehicles. Els ciutadans hi podran passejar, seure o simplement badar veient passar els cotxes per sota. Abans d’obrir aquests dos espais en voladís sobre els vehicles, es vol comprovar el comportament dels materials durant més dies.
L’estrena oficial s’endarrereix uns dies més. De fet, les obres de la plaça no finalitzaran fins que Política Territorial i Obres Públiques acabi les obres del vestíbul i el túnel del metro, d’aquí a un any i mig. Actualment, les obres de la L-9 envaeixen un espai reduït per on els camions accedeixen al subsòl. No està previst que l’afectació de la vegetació incipient o la resta de la plaça s’incrementi els pròxims mesos, malgrat que les obres obliguen a treure força tones de material.
I és que Lesseps tindrà una segona plaça sota terra. El vestíbul de la L-9 connectarà amb el de la L-3 actual, i tots dos formaran un gran espai a tocar dels carrers Pérez Galdós i Gran de Gràcia. El vestíbul podria acollir alguns comerços i altres serveis, segons decideixi l’operador privat de l’estació, ja que la L-9 privatitzarà la gestió de les estacions per poder finançar el projecte constructiu.
“Invasió ciutadana”
Pel que fa a la superfície, els arquitectes de l’equip Viaplana preveuen una lenta però constant “invasió ciutadana” de la plaça. Alerten que la major part de la vegetació no estarà llesta fins que no s’acabi l’obra del metro i que per aquest motiu s’allarga fins al 2013 l’horitzó per disposar d’una vegetació plenament arrelada i florida. El verd no serà el mateix ara que d’aquí a cinc anys. El quadrant sud de la plaça podrà també estrenar l’amfiteatre per a activitats cíviques. Pel que fa als bancs situats en zones inclinades, l’Ajuntament ja n’ha iniciat una revisió.
L’ús nocturn de l’espai sembla més una incògnita. Les grans torres de llum permeten doblar la intensitat lumínica. Per una banda oferiran la llum habitual de servei per a qualsevol carrer, i per una altra, focus potents per il·luminar indrets de la plaça que puguin acollir activitats de nit.
Incivisme nocturn
De fet, l’ús nocturn de la plaça és un dels temors i recels del veïnat. “Que no es converteixi en focus d’incivisme”, alertaven força veïns en la reunió de la nova Associació de Veïns i Comerciants de la plaça Lesseps. Els veïns temen que l’oci nocturn fora dels bars i el soroll que genera el botellón es traslladin a la plaça, on els habitatges estan més allunyats que no pas a les tradicionals places de Gràcia.
El president provisional de l’associació veïnal, Josep Maria Flotats, explica que a banda del vessant reivindicatiu de l’entitat, ja que “traslladarem a l’Ajuntament les reclamacions pel pendent, els bancs inclinats i la falta de verd”, també pretenen que el districte i els veïns proposin una mena d’“especialització” per a la plaça. És a dir, buscar fires, activitats o actes que en puguin determinar l’ús, bé sigui d’artesania, artistes de carrer, música, llibres... Tal com remarquen des de l’estudi d’arquitectes Viaplana, “la plaça serà el que desitgin també els que hi viuen i dependrà de l’ús que se’n faci”.
El temps dirà si el projecte de l’alcalde Joan Clos, executat per Jordi Hereu, acaba amb la maledicció de la plaça, poc acollidora des que es va enllestir l’any 1978.