El sector musical nega que es paguin actuacions en negre

El sector musical català es va aixecar ahir contra Fèlix Millet. Les declaracions fetes en la carta inculpatòria, en què titlla d’“habitual” la pràctica de pagar orquestres i intèrprets en diners negres, ha posat en peu de guerra institucions com el Liceu, L’Auditori de Barcelona, programadors, directors d’orquestra, directors de festivals, músics i professionals. El sentiment comú és d’indignació.

“No és veritat. En 15 anys al capdavant de L’Auditori no s’han pagat mai comissions, ni a orquestres ni a intèrprets; ens ha tractat de pirates”, assegurava ahir a l’AVUI de forma contundent Joan Ollé, director general de la institució. En el mateix sentit es manifestava Joan Francesc Marco, director general del Liceu, que va expressar el “malestar generalitzat que hi ha als auditoris públics, perquè Millet ha esquitxat molta gent que fa una gestió honesta. Cadascú té dret a utilitzar el que faci falta per defensar-se, però no a posar ombra en llocs on hi ha diner públic i mecenes”. Dilluns els auditoris públics donaran a conèixer un manifest consensuat.

En la seva indignació, Josep Maria Prat, director d’Ibercàmera, fins i tot va enviar als directors dels diaris una carta per desmentir “rotundament” aquesta pràctica. En conversa telefònica assegurava ahir que “és impossible pagar amb diners negres orquestres de 150 músics com la Simfònica de Viena. Després de 33 anys contractant artistes mai ningú m’ha demanat cobrar en negre. Si [Millet] fa afirmacions com aquesta, que expliqui a qui ha pagat així amb noms i cognoms”.

Josep Lloret, exdirector del Festival de Torroella de Montgrí, assegura que Millet “ha posat en marxa el ventilador”. “Cap institució que rebi diners públics pot pagar en negre, les auditories són rigorosíssimes. Per poder pagar en diner negre has de tenir diner negre”.

Els que també estan preparant un manifest són els músics professionals, que reivindiquen els principis fundacionals de l’Orfeó, és a dir, que es faci més música i que es promogui el patrimoni musical català, i que no es permeti cap més “abús”.

Un cant d’esperança
I més música és el que hi va haver ahir en l’acte reivindicatiu organitzat pels cors del Palau. En una plaça del Palau de la Música plena de gom a gom, representants dels cinc cors de l’entitat dirigits per Josep Vila van entonar el Cant de la senyera secundats per més d’un centenar de persones que es van solidaritzar amb els cantaires. L’acte, que es va iniciar amb to reivindicatiu amb la lectura del manifest elaborat pels cors, que titlla la gestió de Millet de menystenir-los sistemàticament, va esdevenir un cant d’esperança ple d’emoció, amb tot el públic dempeus corejant la tornada amb entrega. “La música s’ha imposat un cop més”, deia el director d’orquestra Antoni Ros Marbà, que també es mostrava “absolutament indignat” per les paraules de Millet, alhora que confirmava que l’Orfeó havia hagut de suspendre dos concerts programats que ell havia de dirigir per falta de pressupost, “un a Granada fa dos mesos i l’Atlàntida a Mèxic fa uns anys”. Jordi Casas, que ha hagut de lluitar molts anys per aconseguir la professionalització del Cor de Cambra, també manifestava la seva “indignació”.

Cinc minuts d’aplaudiments –“L’ovació més llarga que recordo”, deia un cantaire– i algun crit de “Visca l’Orfeó, Millet traïdor”, van tancar un acte que obre l’esperança en el futur . “Fa 50 dies que treballem amb l’única idea de veure com l’Orfeó recupera el protagonisme d’abans”, sentenciava Joan Llinares, el nou director general del Palau.