Societat
Fèlix Millet va inflar en quasi 10 milions les obres al Palau
Els auditors de Deloitte conclouen el seu informe després de revisar tots els treballs d’ampliació i millora al recinte modernista. La xifra total de l’espoli s’enfila fins a 32 milions, segons els càlculs de la Fundació
Fèlix Millet i Jordi Montull van desviar una quantitat que ronda entre els 9 i els 10 milions d’euros a través de les diverses obres que van executar al recinte del Palau de la Música durant els seus trenta anys al capdavant de la institució. Aquesta és la xifra definitiva de l’auditoria que la firma Deloitte, contractada per la Fundació Orfeó Català i Palau de la Música, ha fet després de mesos de feina i a la qual ha tingut accés l’AVUI. El treball ja és damunt la taula dels màxims responsables de la institució, que ara en donaran part al jutjat.
La xifra definitiva de l’auditoria resta 1 milió d’euros a la quantitat que la mateixa firma Deloitte va avançar en un estudi preliminar el febrer passat. La primera quantitat sobre aquest capítol de l’espoli la va donar l’arquitecte responsable de les obres, Òscar Tusquets, que el setembre passat va denunciar –a través de l’AVUI– que Millet havia aprofitat les obres per desviar “12 milions d’euros”. L’arquitecte –que no anava gaire errat en els seus càlculs– afegia que de cap de les maneres les obres havien costat els 24 milions que va explicar Millet en el seu dia.
El procés d’obres al Palau de la Música des del 1989 fins ara ha passat per tres fases clarament diferenciades: la primera va ser la construcció d’un edifici de serveis per acollir les oficines que fins aquell moment eren en uns pisos llogats al carrer Amadeu Vives. Aquesta obra va suposar la primera intervenció sobre l’església veïna, ja que es va enderrocar la part posterior del temple i la rectoria.
La segons fase d’obres és la més important, ja que va suposar l’enderroc total de l’església, cosa que va permetre alliberar la façana lateral, construir una plaça, aixecar un segon edifici de serveis i excavar el subsòl per habilitar-hi una nova sala de concerts, la que popularment es coneix com el Petit Palau.
El tercer paquet d’obres que ha estat auditat correspon a la rehabilitació de les façanes i dels interiors, quan es va fer una feina d’artesania pura restaurant escultures, balustres de vidre i tot tipus d’elements arquitectònics formats amb la característica ceràmica del trencadís del modernisme.
La quantitat dels 10 milions s’ha de sumar als 23 que fins ara havia comptabilitzat Deloitte i la firma d’advocats Garrigues com a total de l’espoli. Aquesta quantitat correspon als sobresous que es consideren irregulars i que van cobrar en forma de primes; les obres fetes a casa de Millet, Montull i els seus familiars més directes; els viatges particulars, i tot tipus de despeses de caràcter personal.
La xifra definitiva de l’auditoria resta 1 milió d’euros a la quantitat que la mateixa firma Deloitte va avançar en un estudi preliminar el febrer passat. La primera quantitat sobre aquest capítol de l’espoli la va donar l’arquitecte responsable de les obres, Òscar Tusquets, que el setembre passat va denunciar –a través de l’AVUI– que Millet havia aprofitat les obres per desviar “12 milions d’euros”. L’arquitecte –que no anava gaire errat en els seus càlculs– afegia que de cap de les maneres les obres havien costat els 24 milions que va explicar Millet en el seu dia.
El procés d’obres al Palau de la Música des del 1989 fins ara ha passat per tres fases clarament diferenciades: la primera va ser la construcció d’un edifici de serveis per acollir les oficines que fins aquell moment eren en uns pisos llogats al carrer Amadeu Vives. Aquesta obra va suposar la primera intervenció sobre l’església veïna, ja que es va enderrocar la part posterior del temple i la rectoria.
La segons fase d’obres és la més important, ja que va suposar l’enderroc total de l’església, cosa que va permetre alliberar la façana lateral, construir una plaça, aixecar un segon edifici de serveis i excavar el subsòl per habilitar-hi una nova sala de concerts, la que popularment es coneix com el Petit Palau.
El tercer paquet d’obres que ha estat auditat correspon a la rehabilitació de les façanes i dels interiors, quan es va fer una feina d’artesania pura restaurant escultures, balustres de vidre i tot tipus d’elements arquitectònics formats amb la característica ceràmica del trencadís del modernisme.
La quantitat dels 10 milions s’ha de sumar als 23 que fins ara havia comptabilitzat Deloitte i la firma d’advocats Garrigues com a total de l’espoli. Aquesta quantitat correspon als sobresous que es consideren irregulars i que van cobrar en forma de primes; les obres fetes a casa de Millet, Montull i els seus familiars més directes; els viatges particulars, i tot tipus de despeses de caràcter personal.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.