L’adopció es podrà tramitar en dos països a la vegada

Les famílies que volen adoptar un infant cada vegada han de tenir més paciència –el temps d’espera està entre dos i tres anys– i complir més requisits, perquè els països on tradicionalment adopten els catalans han endurit els criteris. Amb l’objectiu de donar més oportunitats a aquestes famílies, la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, va anunciar ahir que ja es poden presentar dues sol·licituds simultànies, és a dir, dues sol·licituds en dos països diferents, per tenir més opcions i escollir l’expedient que vagi més ràpid.

Aquesta és una de les novetats per agilitzar les adopcions, a més de l’aprovació de la llei de la infància, que s’enllestirà abans de l’estiu i que, tal com va recordar la secretària d’Infància i Adolescència, Imma Pérez, reduirà els terminis perquè les famílies biològiques es puguin oposar a les mesures administratives, de manera que s’iniciaran més ràpidament els tràmits preadoptius. En definitiva, va plantejar Pérez, “s’evitarà que, com passa ara, molts nens es facin grans als centres d’Atenció a la Infància per raons burocràtiques”.

Es tracta, en definitiva, en paraules de Capdevila, de “posar facilitats a les famílies adoptives” i, a la vegada, “intentar que més infants visquin amb una família i no pas en un centre”.

Pel que fa a números, el balanç del 2008 constata la tendència a la davallada de les adopcions internacionals –de 1.419 l’any 2005 es va passar a 880 el 2007, i a 826 l’any passat– a causa de les restriccions i els canvis legislatius a Xina i Rússia, mentre que continuen augmentant una mica les d’infants catalans –121 l’any 2005, 143 el 2007 i 156 l’any passat.

“Fa uns anys que les adopcions s’han estabilitzat i no hem d’interpretar-ho com una situació negativa, sinó com un pas cap a la normalització del fet de l’adopció. Està bé que els països exigeixin més garanties, perquè és en benefici dels infants”, va valorar la titular d’Acció Social. A més, va subratllar que hi ha un canvi de perfil dels infants adoptables, que són més grans i, cada vegada més, grups de germans, una situació que exigeix una bona preparació de les famílies.

Aquesta racionalització, de fet, no es dóna només a Catalunya: també països com Suècia, el Quebec o Itàlia, amb una important tradició en l’adopció internacional, segueixen una tendència descendent.

Pel que fa a orígens, Rússia continua encapçalant el rànquing de criatures adoptades, amb 332, però en segona posició Etiòpia, amb 156, va desbancar la Xina, que passa al tercer lloc. Mentre que Ucraïna, per canvis legislatius, desapareix dels primers llocs, s’hi incorporen Kazakhstan i Mali, un dels països oberts fa poc. Precisament aquests dies una delegació d’Acció Social encapçalada per la consellera visitarà Rússia per reunir-se amb els responsables de les adopcions i dels orfenats i reforçar les vies de col·laboració.

Tot indica que aquest any segurament es mantindrà la tendència a la baixa dels expedients a l’estranger perquè durant el primer trimestre s’han tancat 164 adopcions a l’estranger, un nombre similar al mateix període del 2008.

Una altra dada que va donar la consellera és que només tres dels 156 menors nascuts a Catalunya adoptats l’any passat tenien necessitats especials. Pel que fa al tipus de família adoptiva, el 15% estaven encapçalades per un únic adult.