Societat

El col·lapse judicial creix 10 punts en quatre anys

Si res no ho evita, el tercer dimecres d’aquest mes de febrer passarà a la història com el de la primera vaga de jutges de l’Estat espanyol. Els crítics amb la protesta argumenten que es tracta d’una revolta corporativista sorgida com a resposta al que s’ha anomenat cas Mari Luz, la terrible mort d’una nena a mans d’un pederasta en llibertat per un error judicial i la consegüent sanció al jutge i la secretària judicial. És cert que aquests fets i la intervenció del poder executiu en el cas han irritat molt els jutges, però encara ho és més que el problema de col·lapse que denuncien els professionals de la magistratura fa temps que s’arrossega i s’agreuja amb el pas del temps.

Una mostra de la penosa realitat que es viu a les oficines judicials és la dada que indica que en només quatre anys, del 2003 al 2007, el nombre de jutjats que treballen per sobre del mòdul marcat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha passat del 60 al 73 per cent.

Però aquesta situació de col·lapse es remunta molt abans del 2003 i ha estat reiteradament denunciada. Guillem Vidal, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya entre el 1994 i el 2004, va abanderar durant el seu mandat la queixa del col·lectiu judicial reclamant constantment millores.

L’any 1997 va generar un dur enfrontament amb el govern central, aleshores dirigit pel PP, en demanar el cessament de la ministra de Justícia, Margarita Mariscal de Gante, “com a pas indispensable per millorar la justícia”. Vidal va denunciar aleshores com un dels principals problemes el fet que els jutges no tenen autogestió i que el seu pressupost depèn d’altres poders de l’Estat.

Aquest argument ha pres plena vigència dotze anys després, ja que és utilitzat ara pels jutges que defensen el seu dret a fer la protesta quan se’ls retreu que un poder de l’Estat no pot posar-se en vaga. “A mi el sou me’l paga el ministeri de Justícia”, recorda el portaveu de l’assemblea de jutges de Barcelona, Francisco Javier Paulí.

Guillem Vidal –mort l’any 2007– va ser sempre molt bel·ligerant, però mai va arribar a l’extrem de defensar una vaga de jutges, més aviat al contrari. El 1998, per exemple, es va oposar a l’actitud dels jutges de primera instància de Barcelona que van protestar fent una “criticable vaga de zel”, en paraules del mateix Vidal. La mateixa iniciativa la van prendre els jutges de Barcelona el novembre passat quan van decidir limitar la seva feina “als mòduls marcats pel CGJP”.

L’anterior president del TSJC no es va limitar a criticar la situació de l’oficina judicial, sinó que va llançar diverses idees innovadores per optimitzar recursos i acabar amb els col·lapses. El 2004, poc abans de deixar el càrrec, proposava desdoblar els jutjats per aconseguir que les oficines judicials estiguessin obertes i prestant servei matí i tarda.

Vidal va ser substituït aquell any per Maria Eugènica Alegret, que en la presentació de la primera memòria del TJSC, el 2005, ja va parlar, per exemple, del “col·lapse inacceptable dels registres civils”, que també són jutjats, o de la saturació dels jutjats mercantils, que es van posar en marxa la tardor del 2004.

Jutjat nou, problema vell
Els problemes de funcionament que van tenir quasi de forma immediata els jutjats mercantils s’han reproduït cada cop que s’ha posat en marxa una nova instància judicial. Es fan noves lleis, però la falta de dotació pressupostària es tradueix en jutjats ràpidament saturats. Això és el que va passar el 2003 quan es van estrenar els jutjats especials d’executòries, i el 2004, amb l’anomenada justícia ràpida i amb els jutjats específics de violència contra les dones.

De la sobrecàrrega als mercantils ja en van avisar els mateixos jutges l’any 2007 en una roda de premsa a Barcelona en la qual van denunciar les mancances amb què treballen. Aquell fet es va considerar aleshores un desafiament sense precedents, i ara queda curt davant l’amenaça de vaga.

El 2007 també va ser l’any que el Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) va fer públic el seu primer informe sobre l’estat de la justícia a Catalunya, un SOS que ningú va escoltar. També va caure en sac foradat la severa advertència que el juliol d’aquell mateix any va fer el Cercle d’Economia. L’aleshores president del Cercle, José Manuel Lara, va demanar recursos per superar “d’una vegada per totes la ineficàcia judicial”. L’any passat, el segon informe de l’ICAB tornava a ser un clam per la modernització de la justícia.

El pitjor és que mentre les queixes es van repetint, els mateixos jutges reconeixen que un cas com el de la nena Mari Luz pot tornar a passar en qualsevol moment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.