Catalunya concentra el 21,8% dels radars de trànsit col·locats a tot l'Estat

L'ull que vigila els conductors és més gran a Catalunya. Els catalans són els automobilistes més perseguits de tot l'Estat. Un de cada cinc radars instal·lats a les carreteres és a Catalunya. De fet, el Servei Català de Trànsit (SCT) ha sigut i és encara pioner en la instal·lació de sistemes de captació de velocitats a les vies i va un pas per davant de les altres administracions estatals. La desigualtat de Catalunya encara seria més àmplia si el nombre de radars es ponderés amb els quilòmetres de carretera que cada territori té.

Com passa amb tot, el fet que els catalans siguin els conductors més perseguits té, com a mínim, dues lectures. Per una banda, hi ha l'esforç en la millora de la seguretat viària, la disminució dels accidents i la caça dels conductors bala. Però a l'altra banda, hi ha el conductor que se sent perseguit per la gran quantitat de radars que, en moltes ocasions, no es posen en els trams més perillosos sinó a les vies amb més trànsit per enxampar com més conductors millor. I és que Trànsit no ha aconseguit desempallegar els radars de la seva presumpta finalitat recaptatòria.

El RACC, per exemple, no és aliè a aquesta polèmica. El director del departament tècnic de la Fundació RACC, Pere Sauret, explica que "els radars haurien d'estar situats en els trams amb més risc" i no només on passen més vehicles. "Pot passar que en termes absoluts hi hagi més accidents a les vies de gran capacitat, però la perillositat s'ha de calcular comptant amb la intensitat de trànsit que hi ha a cada via", puntualitza Sauret.

De fet, el RACC i el SCT disposen d'un instrument comú per detectar els punts perillosos de les carreteres. Es tracta de l'estudi Eurorap, que anualment elaboren conjuntament. En aquest punt, però, Sauret no es mostra gaire confiat amb les decisions del SCT i assegura "que voldríem pensar que és així", que els estudis de perillositat es fan servir per determinar la ubicació dels radars.

Radars a l'autovia
Fent una ullada al llistat de radars catalans -es poden trobar a www.gencat.cat/transit- es constata, però, que només una petita part, un 14,5% estan instal·lats en vies secundàries, que és on més ha crescut la sinistralitat en els últims anys. De fet, en només la meitat dels deu trams de carretera més perillosos del Principat hi ha radars instal·lats. L'opció preferida per l'administració és col·locar-los en vies de gran capacitat. La meitat dels radars de la demarcació de Barcelona estan ubicats en autovies o, fins i tot, en autopistes.

Amb aquestes dades a la mà, doncs, la persecució dels conductors bala a les vies ràpides sembla garantida. I la salut de les finances del govern, també. Ara, cal posar fil a l'agulla a la xarxa de carreteres de calçada única que ocupen les 50 primeres posicions de trams amb més risc d'accident.