2008, un gran any

Una gran temporada. La història parlarà del 2008 com de l’any de l’esclat de la primera gran crisi financera i econòmica del món globalitzat però, en contraposició, per l’anomenat món casteller aquest ha estat un dels millors anys de l’últim decenni. No hi han faltat ni les grans actuacions, ni els castells més grans, ni tampoc alguna gran novetat. D’entrada, una cosa ha quedat molt clara: les quatre colles més grans han aguantat el tipus i han pogut mantenir el nivell màxim. El G-4 s’ha reivindicat.

Entre les colles més poderoses, la més potent ha tornat a ser Vilafranca. Els verds han estat els millors, tot i que en el primer tram de la temporada les seves actuacions van generar dubtes, nervis, i fins i tot semblava que el seu lideratge podria ser qüestionat per altres colles. Però la diada de Sant Fèlix, en què els vilafranquins van descarregar el seu primer gamma extra, el 4 de 9 amb l’agulla, va catapultar la colla.

De Vilafranca han estat els castells més valorats –el 4 de 9 net i la torre de 8 neta carregats– i la millor actuació de la temporada, la que va firmar a Tarragona (la segona millor actuació de tota la història dels castells) i que, òbviament, li va servir per adjudicar-se el seu quart concurs de castells consecutiu. Va ser una victòria brillant.
Assignatures pendents

Vèncer a la plaça de braus era un dels objectius que s’havia proposat el nou equip tècnic dels verds, liderat per un David Miret que valora molt positivament el seu primer any al capdavant dels verds: “Sobretot, estic molt content del rendiment de la colla en els moments decisius, en els quals hem sabut donar la talla”. Vilafranca continua manant, però li han quedat assignatures pendents com el 3 de 10 i el 3 de 9 amb l’agulla, que ni tan sols ha pogut intentar.

Després d’uns inicis titubejants, els Minyons de Terrassa van superar el compromís de Sant Fèlix carregant el 5 de 9 i deixant bones sensacions. Posteriorment, el revés de la Mercè els va obligar a replantejar objectius: era el moment de demostrar de què està feta una colla líder. La victòria clau es va produir a Girona, on els Minyons van descarregar el primer pilar de 8 del seu historial.

El fet de poder disposar d’un pilar amb garanties va motivar moltíssim els terrassencs per abordar les grans estructures amb l’agulla, amb vistes a la seva diada. El quatre el van haver de descartar, però no van desaprofitar l’oportunitat de passar –una altra vegada– a la història com els primers a resoldre un dels atzucacs més interessants de la castellística contemporània i carregar l’inèdit 3 de 9 amb l’agulla. Un triomf espectacular que el seu cap, Lluís Mayolas, veu com “el resultat d’un treball molt intens de tota la colla que, de veritat, es mereixia una alegria d’aquesta magnitud”. Els Minyons han estat a l’alçada.

El cas de la Colla Vella és, si més no, curiós. Els rosats presenten una llibreta de campanya amb sis castells de gamma extra, tots carregats. Déu n’hi do! Però entre els seus castellers es detecta un mal humor com poques vegades.

La Vella va veure com se li exigia treballar molta gamma –va ser la primera colla a intentar, infructuosament, el 3 de 9 amb el pilar– i, a més a més, en els moments decisius no se’n va sortir, la qual cosa va provocar “que la gent es posés una mica nerviosa i perdés confiança”, segons reconeix el seu cap adjunt Manel Urbano. Amb tot, per al tècnic rosat “el temps ajudarà a valorar el que representa carregar sis castells de gamma extra”. Sigui com vulgui, sí que fa la sensació que el potencial de la Vella podria donar per a més. Qüestió de mètode, potser.

Victòria per Santa Úrsula
Paral·lelament, al local de la Colla Joves s’hi palpa felicitat. Un sentiment que la colla fonamenta en la victòria de Santa Úrsula i, sobretot, pel fet d’haver recuperat la gamma extra i d’haver-ho fet amb els dos primers 5 de 9 descarregats en la seva dilatada trajectòria.

Pere Rico, un líder que ha sabut transmetre serenor a un col·lectiu essencialment molt emocional, es mostra orgullós del comportament dels seus castellers, dels quals diu que “fins i tot en els dies dolents, com el del concurs, han tingut l’orgull de lluitar fins a l’últim castell”. Els diables vermells han tornat. Tanmateix, la colla també ha evidenciat algunes mancances, com ara haver fet només un 2 de 8 o no tenir un pilar fiable.

La possibilitat que Mataró s’atrevís a entrar en la dimensió de la gamma extra va fer que, des d’un principi, es tendís a mesurar el seu comportament en aquesta clau. Finalment, els Capgrossos no han fet el salt, però sí que han tornat a liderar el segon grup de les colles grans, amb el 3 de 9 i el 4 de 9 per bandera. Van ser els primers a fer un castell de 9 pisos i, en conjunt, es pot dir clarament que han completat una altra gran temporada.

Els ‘galons de 9’
De la resta de formacions que han acabat l’any amb galons de 9 cal felicitar la Jove Xiquets de Tarragona, que, amb un equip tècnic renovat i eficaç, ha recuperat els grans castells (3 de 9 i 5 de 8). La Jove té present i té futur. També els Xiquets de Tarragona han conservat els seu galons, però la caiguda del que havia de ser el seu segon 3 de 9 per Santa Tecla els va deixar fora de combat abans d’hora. Una llàstima.

Finalment, el 2008 també ha significat la confirmació d’una colla que l’any passat ja havia avisat del que podia ser capaç de fer: els Castellers de Sants s’han convertit en colla de 9, han pujat de divisió i el seu èxit sembla que reposa en bons fonaments. Comptat i debatut, ha estat un any per recordar.