Ana Ripoll, primera rectora de la Universitat Autònoma
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) tindrà per primer cop una dona al capdavant del seu govern en els seus 40 anys d’història. Ana Ripoll (Alcoi, 1952), doctora en ciències físiques, catedràtica d’arquitectura i tecnologia de computadors i exvicerectora de professorat en l’anterior equip, encapçalat per Lluís Ferrer, va proclamar-se ahir vencedora a les eleccions al rectorat amb el 56,09% del vot ponderat, enfront del 43,91% obtingut pel candidat opositor, el catedràtic de fisiologia Lluís Tort.
La participació per col·lectius va registrar percentatges molt similars als de les passades eleccions del 2005. El col·lectiu de funcionaris doctors és el que va obtenir clarament un índex de participació més elevat, del 67,79% (68,14% el 2005), mentre que els estudiants van ser el sector amb una participació més baixa, si bé en aquests comicis la taxa, del 8,20%, ha superat lleugerament el 6,42% de fa tres anys. El professorat docent no doctor hi va participar en un 24,80% i el PAS en un 40,31%.
El sector de funcionaris doctors va decantar-se majoritàriament per Ripoll (997 vots ponderats enfront els 597 que va recollir Tort), mentre que els estudiants van optar majoritàriament per l’altre candidat, que va obtenir 423 vots ponderats del col·lectiu d’alumnes, enfront dels 329 de Ripoll.
Millorar la comunicació
En el seu programa electoral, Ripoll va fixar com a prioritat l’impuls al procés d’adaptació dels estudis a l’espai europeu d’educació superior, el que es coneix com a pla de Bolonya, alhora que va admetre que per garantir l’èxit del procés cal que les universitats “s’expliquin millor”.
Pel que fa als nous títols, es va comprometre a facilitar la conciliació de la vida acadèmica amb la laboral a través de la instauració de “vies lentes” d’estudi.
Ripoll accedeix al rectorat en un moment molt delicat, en què les mobilitzacions i tancades estudiantils contra el procés de Bolonya han produït un fort desgast en l’equip sortint i en què comencen a aflorar les veus d’estudiants i professors contraris a les ocupacions. que reclamen el seu dret a poder impartir classes i a assistir-hi “sense intimidacions ni coaccions”, com denunciaven recentment en un manifest un col·lectiu de docents.
Pròximament, la UAB haurà de resoldre també els expedients que pesen sobre 26 estudiants pels actes violents protagonitzats la primavera passada amb l’ocupació del rectorat i la Facultat de Lletres, l’arxivament dels quals és una de les exigències dels estudiants tancats.
