tortosa
Tortosa rebutja el nou pla territorial de l'Ebre per “massa intervencionista”
L'Ajuntament aprova presentar un recurs amb els vots de CiU, ERC i PP, i l'abstenció del PSC i ICV
Bel diu que es limita el creixement del municipi
El ple de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar ahir, amb els vots de CiU, ERC i PP, i amb l'abstenció del PSC i ICV, la presentació d'un recurs de reposició al nou pla territorial de les Terres de l'Ebre. Un pla que no ha estat consensuat amb Tortosa, “la capital del territori”, ni amb CiU, “la primera força política del Parlament”, com va remarcar l'alcalde, el convergent Ferran Bel.
El recurs repeteix gairebé totes les al·legacions que l'Ajuntament ja havia presentat fa un any, amb motiu de l'aprovació inicial del pla. En aquella ocasió, només l'ecosocialista Jaume Forcadell s'hi va abstenir, ja que ICV s'oposa el projecte del camp de golf de Vinallop. Un any després, segons la regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, la Generalitat només ha estimat dues al·legacions, que en realitat són la correcció de dues errades. Així, havien valorat només en dos milions el tercer pont de Tortosa –ara està pressupostat en 20 milions–, i havien confós l'illa de Jesús amb la Xiquina. A banda, el pla parlava del Raval de Jesús, un topònim que ja no s'utilitza per anomenar Jesús.
Si la Generalitat no té en compte el recurs, l'Ajuntament arribaria al contenciós administratiu. El recurs es basa en el fet que el pla territorial envaeix les competències dels municipis, sobretot en l'àmbit urbanístic, i que no té en compte la voluntat ni les necessitats de Tortosa en infraestructures. “No és un pla consensuat, això és una enganyifa”, va etzibar Bel, que va acusar el tripartit d'haver fet una pla “partidista, dirigista i massa intervencionista”. Així, l'alcalde va sentenciar que sembla una planificació “més pròpia dels països de l'Est del segle passat”. Bel també va afirmar que les Terres de l'Ebre no necessitaven un nou pla territorial, i que el pla aprovat el 2001 havia rebut el suport de tots els partits. “Ara l'han volgut substituir per un pla de partits, sectari i que limita el creixement”, va dir.