Croada contra el VIH

Per als científics que treballen en l'àmbit de la sida, guanyar la partida al VIH no és una utopia. Calen esforços i temps. Els actuals tractaments amb retrovirals han aconseguit cronificar la malaltia, però molts grups de recerca intenten anar més enllà i mantenen l'esperança d'eliminar el virus algun dia, d'eradicar-lo de l'organisme -o almenys aconseguir aturar-ne la replicació. En definitiva, d'arribar a curar la infecció en lloc de tractar-la, que és l'únic -i ja és moltíssim- que es pot fer ara per ara. Com va dir dijous passat en un seminari celebrat a Barcelona el professor de medicina molecular de la Universitat de Massachussets, Mario Stevenson, "en aquests moments no tenim vacuna, però sí milers de pacients crònics".

"Avui dia, s'està treballant bàsicament en dos camps: les vacunes i la possibilitat d'eradicar el virus amb nous fàrmacs", explica el doctor Bonaventura Clotet, cap del servei de sida de l'Hospital Germans Trias i Pujol i del laboratori de retrovirologia de la Fundació Irsicaixa. A banda dels assaigs amb prototips de vacunes, les esperances també estan dipositades en nous tractaments farmacològics. Ara mateix, el centre d'atenció són els anomenats inhibidors de la integrasa, concretament el raltegravir, l'únic fàrmac d'aquesta nova família que, de moment, està comercialitzat (a l'Estat espanyol es va aprovar el febrer passat). El raltegravir impedeix que l'ADN del virus del VIH s'integri als cromosomes del nucli de la cèl·lula que vol infectar. Diversos estudis ja han constatat que, en combinació amb altres tractaments antiretrovirals, el raltegravir redueix la càrrega viral a nivells pràcticament indetectables en tan sols quatre setmanes de tractament.

"Tenim nous fàrmacs i múltiples idees per combinar-los i per aplicar noves estratègies terapèutiques a cada perfil de pacient", afirma Javier Sánchez-Picado, investigador del laboratori d'Irsicaixa. L'objectiu és aconseguir, no només reduir la càrrega viral fins a la mínima expressió, sinó ser capaços, a més, de netejar els reservoris on el VIH es manté latent i espera l'ocasió -per exemple, una interrupció del tractament- per rebrotar amb força en l'organisme. Aquests reservoris es concentren, sobretot, allà on hi ha teixit limfàtic, per exemple, als intestins o als ganglis. Mentre hi hagi virus en aquests reservoris, abandonar el tractament que manté la infecció a ratlla -però que també té molta toxicitat- significa tornar a engegar la replicació sense límits: un pacient que no rep tractament pot arribar a replicar fins a mil milions de còpies del VIH al dia.

Alguns malalts que estan prenent raltegravir ja han donat signes d'haver reduït la presència del virus en aquests reservoris. "Però no els podem interrompre el tractament mentre no estiguem segurs que hem trobat tots els amagatalls", alerta Clotet. Detectar la presència viral als reservoris dels teixits, per mínima que sigui, no és feina fàcil i requereix una tecnologia molt avançada. El laboratori d'Irsicaixa disposa d'una de les més punteres i, de fet, ja estan fent el seguiment -que durarà un any- de 70 pacients dels hospitals Germans Trias i Pujol, Clínic i Sant Pau tractats amb raltegravir. "Als sis mesos, el 90% ja han assolit nivells indetectables [per sota de 50 còpies per mil·lilitre de sang] de càrrega viral", assegura Martínez-Picado.

Hi ha pacients que arriben al nivell d'una única còpia. No hi ha replicació, però no se sap si queden reservoris on s'amaga el VIH. Els reservoris que acumulen virus latents són la gran diana a atacar. El repte és trobar la manera de detectar el que fins ara ha estat indetectable.