Farem una llei…

Farem una llei… i després no l'aplicarem. És el que pensen, fan, tots els governs del món, almenys els qui es volen - s'afirmen, es voldrien, no sé quin verb aplicar–democràtics–. La llei és un pretext per acontentar sovint l'opinió pública, la del país en la qual es promulga i, en certs casos, la de l'opinió dita internacional. Podríem trobar pàgines i pàgines d'aquestes lleis, en el nostre país, en els països veïns –generalment s'afegeix “i amics”–, però d'aquí a trobar al Canadà, país que s'afirma i es pensa un dels més atents al problemes de la contaminació, una no-aplicació terrible de llurs engatjaments, jamai m'ho hagués cregut. Recordo que, com molts països, el Canadà ha firmat, fa poc temps, és veritat, el protocol de Kyoto. Si creiem –i penso que el seriós de la revista ens ho té de fer creure– National Geographic, ens revela la contradicció fonamental en la qual el Canadà es troba entre la protecció exemplar –és l'afirmació del país– de protegir el medi ambient, la biodiversitat i els imperatius industrials que el porten a trobar noves fonts d'energia. L'estat d'Alberta prepara una catàstrofe “exemplar” que podria passar en poc temps cap al seu veí, el Quebec. De què es tracta? Fa uns vuit o nou anys, l'estat d'Alberta va decidir, en la regió de Fort McMurray, una gegantesca explotació d'extracció de petroli a partir de sorres bituminoses. Amb les tècniques d'ara 13% de petroli es poden extreure de la sorra, això significa un treball faraònic, a cel obert, de milions i milions de tones de sorra remenades i canviades de lloc. Els diversos procediments d'extracció són desastrosos en relació amb els boscos boreals i l'environament. Gasos terriblement nocius –anhídrid sulfúric per exemple– i també, ens diu la revista, 190 quilos de gasos d'efecte hivernacle per aconseguir un barril de petroli. El món científic –i per què només el món científic?– protesta. Les vint-i-cinc pàgines del reportatge de la revista són terribles i evoquen una polèmica entre la necessitat de crear beneficis que creen un màxim d'estralls en la natura. I, com és clar, la força del diner essent la principal força del nostre món, el silenci es fa sobre la catàstrofe. Però… la premsa d'allà, per exemple el diari Le Devoir de Mont-real comença a tenir reaccions parlant “d'affaire d'état”, de “crise gouvernementale”. En efecte –precisa la revista– un exconseller del primer ministre de la província del Quebec, Jean Charest, acaba d'obtenir un contracte amb l'empresa d'Alberta Talisman Energy per explorar el territori del Quebec i extraure petroli. Extracció que podria començar en 2011. I encara més greu, uns dels vicepresidents de l'agència que prepara les recerques és l'excap de gabinet del govern Charest. Govern que escriu oficialment a propòsit d'aquest senyor, que és encarregat de “représenter les intérêts de la Société Talisman Energy auprès des différents titulaires de la charge publique”. La premsa d'allà reacciona amb violència, i s'ha remarcar que, si al principi es tractava només de la premsa científica, ara es tracta de la premsa dita popular.

I nosaltres què sabem, i sobretot què fem? Sí, ara a poc a poc sabem o sabrem més i més que es prepara un desastre ecològic major, però finalment totes les decisions preses ara no porten en elles mateixes l'avís d'uns desastres majors? És un interrogant, però coneixem la resposta.

Podríem aconsellar a tots els governants del món de preparar lleis per evitar tots aquests desastres, dient-los a l'orella que tenen sempre la possibilitat de no aplicar-les.