Escapades

Encant medieval a les Gavarres

Millars, a Madremanya, és un petit poblet d'un sol carreró que conserva encara destacats vestigis romànics i medievals

El massís de les Gavarres, al nord de la serralada litoral catalana, ocupa un extens territori a cavall de les comarques del Baix Empordà i el Gironès que s'alça enmig de planes i fossars. La zona, declarada Espai d'Interès Natural l'any 1992, té un llegat històric i cultural important, amb destacats vestigis medievals, preromànics i romànics, com els que amaga la vil·la de Millars, dins el terme municipal de Madremanya, fet de carrerons estrets i empedrats que ofereixen una imatge gairebé de postal.

Igual que Madremanya, Millars és un poble deliciós, envoltat de vinyes, camps sembrats, boscos i oliveres, situat en el centre d'una vall en forma de plat soper, que té un únic carreró que arrenca d'un vell castell.

De fet, poc se sap d'aquest castell, si bé existeix documentació que indica que va ser construït durant el segle XIV, sobre una antiga vil·la romana. Conserva encara les restes del recinte medieval emmurallat, de gran interès, i l'escut senyorial a la façana, i s'hi pot apreciar també el pati d'armes i uns bonics finestrals.

S'uneix a aquest conjunt l'antiga parròquia de Sant Iscle de Millars, citada l'any 1078 i inicialment capella del castell. Es tracta d'un temple romànic, construït al segle XI, amb formes llombardes, profundament reformat al segle XVI. L'església té una sola nau, coberta per dues voltes d'aresta, separades per un arc toral i capçada a l'est amb un absis semicircular. Posteriorment se li van afegir capelles laterals i una torre de campanar adossada al mur sud, en el sector sud-oest. La porta d'accés es troba a la façana sud i està coberta per un porxo de factura posterior.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.