Portals de Montserrat

Cada tardor, pels volts de Tots Sants, a Monistrol hi té lloc la principal mostra gastronòmica de la zona del Montserrat: la Fira de la Coca i el Mató. Aquest cap de setmana podrem llepar-nos els dits amb el mató de Marganell, els tomàquets de rosa i aromes de Montserrat, l'embotit del Bruc o els dolços de Collbató. Són productes típics dels pobles que donen accés a un dels símbols de Catalunya. Marganell, Monistrol, el Bruc i Collbató tenen el privilegi de ser els portals d'entrada a la muntanya de Montserrat. Una muntanya, un parc natural, un santuari, un monestir que reuneixen espiritualitat, natura, cultura i catalanitat en mil d'anys d'història.

El massís és un dels conjunts més enlairats i abruptes de la Serralada Prelitoral i lloc de visita obligada per a tots els catalans. Des del riu Llobregat fins al cim, la muntanya recorda la fulla dentada d'una serra (d'aquí el seu nom, que vol dir ‘muntanya serrada') i és punt de pelegrinatge de primer ordre. Dalt de Montserrat hi ha el santuari de Santa Maria de Montserrat –patrona de Catalunya i un dels llocs més coneguts del món catòlic des de l'edat mitjana– i el monestir benedictí. Una vuitantena de monjos al servei dels pelegrins i els visitants que, d'arreu del món, vénen a venerar la Moreneta. El Museu de Montserrat és una bona mostra de la difusió i l'impuls a la cultura que realitza el monestir, com també ho és l'Escolania, considerada avui com el conservatori infantil més antic d'Europa. L'esplèndid entorn natural que ofereix la muntanya i el seu caràcter religiós han fet de Montserrat un important centre de cultura i d'espiritualitat.

A la muntanya s'hi pot accedir des de Monistrol de Montserrat, una vila senyorial que conserva un interessant nucli antic, amb molt de caràcter. Des d'allà surt el tren cremallera que ens durà còmodament fins al monestir mateix.

Si preferim detenir-nos unes hores al poble podem iniciar un recorregut pel pont gòtic sobre el Llobregat, principal camí, juntament amb el Camí Vell de Collbató, dels pelegrins que pujaven a la muntanya. El Palau Prioral, la plaça del Bo-bò, l'església de Sant Pere, l'aqüeducte de Cal Pla i els arcs des Pilons i de Sant Joan formen part d'aquest itinerari, que té com a colofó l'important punt de trobada gremial que és la plaça de la Font Gran i els dos tòtems del paisatge de la vila, la Bestorre i el Cavall Bernat.

Des de Collbató, la muntanya també se'ns fa accessible, ja sigui pel camí de les Voltes –el més utilitzat pels romeus abans de la construcció de les carreteres– o a través de les Coves del Salnitre, un dels atractius principals de la vila. Tot i que la visita a les coves sembla obligada si visiteu Collbató, el municipi regala més espais únics, per exemple el santuari de la Salut, que ens agafa de camí. L'ermita només s'obre el dilluns de Pasqua amb la celebració de l'Aplec de la Salut.

El petit poble de Marganell (amb a penes 300 habitants) ens ofereix la possibilitat de gaudir del paisatge majestuós del massís montserratí, recórrer els itineraris que inclouen l'antic monestir de Santa Cecília, romànic, i el modern monestir de Sant Benet, de monges benedictines. I a l'hora dels àpats, l'oportunitat d'assaborir l'autèntic mató de Montserrat, d'elaboració casolana.

Des del Bruc la manera més sovintejada (que no pas fàcil) d'accedir a Montserrat és fent escalada. La seva situació, prop de la principal zona d'agulles montserratines, l'ha convertit en punt de reunió tradicional dels escaladors de la muntanya. A més, el Bruc pot presumir d'haver guanyat la batalla a les tropes napoleòniques l'any 1808. Durant la invasió, dues columnes franceses van sofrir al seu pas pel Bruc una severa derrota. Cada any, el primer diumenge de juny, el poble organitza la Festa del Timbaler per recordar-ho.