medi ambient
El canal Segarra-Garrigues intenta aclarir incògnites
La UE decidirà al novembre si retira l'amenaça de paralitzar el projecte
Organitzacions agràries i ecologistes esperen veure com es concreta el reg i els conreus a les zones de protecció de les aus
La viabilitat del canal Segarra-Garrigues ha fet un pas de gegant aquesta setmana, amb l'aprovació per part del govern de la declaració d'impacte ambiental (DIA) i del pla especial i d'usos de l'àrea afectada protegida (ZEPA). Així, es vol donar compliment a la segona sentència judicial de la Unió Europea, que arran d'unes denúncies dels ecologistes de Seo-Birdlife, havia instat el govern a modificar les condicions i superfície de les ZEPA, sota pena de paralitzar tot el projecte i establir sancions milionàries.
La UE encara no ha donat per tancat el litigi, ja que el col·legi de comissaris ha de revisar el cas a finals del mes vinent. No obstant això, “hem treballat amb la CE per tal d'ajustar-nos a les seves demandes i entenem que complim la sentència”, ha explicat el secretari general de la conselleria d'Agricultura, Xavier Castella. A banda, també s'ha declarat d'interès públic la infraestructura i la concentració parcel·lària.
El possible acord amb la UE ha estat rebut per la comunitat de regants del Segarra-Garrigues “com la pluja de tardor”, en paraules del seu president, Josep París. “Arrossegàvem aquest malson des del 2001. Ara, tot queda en mans de la Generalitat i caldran moltes palades de seny per tornar la il·lusió als afectats per les ZEPA”. Són 54.000 hectàrees –la meitat de tota la superfície prevista inicialment com a reg– on en alguns llocs no es podrà regar i en d'altres sota condicions estrictes, fixades al pla especial i d'usos i la DIA. Les ZEPA tenen com a finalitat protegir l'entorn on viuen els ocells de secà, i han creat dos tipus de pagesos: els que podran regar tant com vulguin –i, per tant, estan encantats perquè l'amenaça sobre tot el projecte sembla esvaïda– i els inclosos a les ZEPA, que encara no saben si podran accedir o no, com i amb quines regles, al reg. Aquests estan pendents ara de veure quines de les seves al·legacions al pla ha recollit el govern. Des dels dos departaments implicats s'assegura que en els propers dies sortirà publicat al DOGC el pla i la DIA, i els dubtes d'ecologistes i pagesos es resoldran.
Felip Domènech (Unió de Pagesos) ha assegurat: “Segons com quedi, ningú podrà o voldrà regar a les ZEPA. No serà rendible la inversió que cal fer tret que es puguin canviar conreus, i augmentar la densitat d'ametllers i oliveres”. Els regants han de pagar 5.100 euros per hectàrea per rebre el preciós líquid, sense comptar inversions per modernitzar conreus. Per als qui no puguin regar, es preveu un màxim de 500 euros per hectàrea de compensació. JARC també demanda marcs de plantació més densos: “Si no pots plantar nous arbres i renovar varietats, regar no serveix de res”, ha dit el seu president, Josep M. Jové. A l'espera de veure el pla, Xavier Castellà ha avançat: “S'ha acceptat incrementar la densitat d'oliveres i ametllers, però no es podrà canviar de conreus, perquè afecta el medi de les aus”. JARC també pretén un increment de les compensacions per no regar o fer-ho parcialment i adverteixen que “la pilota ja no està en mans de la UE, sinó de la Generalitat”.
A 12 cèntims el m
Una altra de les properes batalles serà el preu de l'aigua. JARC ja anuncia que el vol a 9 cèntims el metre cúbic. Fa poc, regants, DAR i l'empresa concessionària del canal Xerta-Sénia van pactar un preu de 12 cèntims. Al Segarra-Garrigues “també anirà sobre aquest preu”, ha avançat Castellà.
Mentrestant, els grups ecologistes no volen avançar esdeveniments, i esperen al tancament definiu del litigi amb la UE. “Encara no tenim l'essencial, que és conèixer el contingut dels plans de gestió i la DIA. A més, ens falten els plans de recuperació d'espècies en perill. Medi Ambient ha tingut tres anys per fer-ho, i el termini legal acaba al desembre”, ha declarat el secretari general d'Ipcena, Joan Vázquez. Des del govern, s'assegura que s'hi està treballant. La delegada a Catalunya de Seo-Birdlife, Cristina Sánchez, remarca que els ocells esteparis són “dels grups en pitjor estat de conservació a l'Estat, i la directiva europea per recuperar aquestes poblacions data del 1979”. Sánchez fa una “valoració positiva” del camí iniciat aquesta setmana, perquè “fins ara estava tot en suspens, però estem pendents de veure com queden les mesures compensatòries pels impactes” del projecte.