Desgavell i manca de lleis als boscos

El 80% dels boscos catalans són propietat privada i la resta, comunals o parcs naturals, però ajuntaments i propietaris són incapaços de regular l'accés a aquests espais o les activitats que s'hi fan, com ara caçar bolets. És un tema recurrent de cada temporada i, ara per ara, no hi ha cap solució i menys encara cap regulació. Només alguns valents han posat en pràctica o anunciat una ordenança municipal per evitar destrosses i mantenir els boscos.

No obstant això, ni alcaldes ni propietaris no tenen recursos ni personal per controlar els accessos, les recol·leccions massives de bolets o les neteges de brossa.

Municipis com ara Araós (Alins) o Esterri de Cardós, al Pallars Sobirà, ja apliquen una ordenança i obliguen els boletaires a anar a l'ajuntament a retirar un tiquet de 5 euros per persona i a recollir un màxim de 15 quilos de bolets. Al final, però, hi ha més gent als boscos sense tiquet que boletaires legals.

Altres ajuntaments, com ara el de Llavorsí (Pallars Sobirà) o els de l'Alta Ribagorça, ho tenien previst, però no saben com aplicar-la. Aquests petits consistoris pirinencs no tenen policia local i amb prou feines agutzil. Per postres, no poden disposar d'efectius dels mossos o d'agents rurals per a aquesta feina i es troben indefensos per fer front a centenars de cotxes aparcats en pistes forestals que es fan malbé, munts de brutícia i alguna contaminació per olis de motor que pot afectar el bestiar, segons expliquen alcaldes i alguns dels propietaris de boscos.

Juan Martínez, micòleg del Centre Tecnològic Forestal, reclamava aquesta regulació d'àmbit estatal o català, com ja tenen altres comunitats; “una norma que hauria ser bàsica sobre què i com collir i la quantitat”, segons explicava aquest expert, posant com a exemples les regulacions d'Aragó, Navarra o Castella i Lleó. Regular implicaria conservar hàbitats, ecosistemes i fomentar el civisme al bosc.