A Olot, el riu Fluvià es va passejar per la ciutat
No va registrar la quantitat de pluja d'altres indrets més propers al Canigó, però, l'aiguat del 1940 va ser molt devastador
La ciutat encara el recorda
-
A l'esquerra, la placa de Can Jombi, avui seu de la brigada, que recorda el nivell del Fluvià l'any 1940. A la dreta, el Fluvià a Sant Joan les Fonts, l'endemà de l'aiguat J.C. / EL PUNT. -
A l'esquerra, la placa de Can Jombi, avui seu de la brigada, que recorda el nivell del Fluvià l'any 1940. A la dreta, el Fluvià a Sant Joan les Fonts, l'endemà de l'aiguat.. J.C. / EL PUNT.
Olot va acumular 183,5 libres per metre quadrat els dies 10 i 11. El temporal de l'octubre del 1940, entre el 15 i el 18, sobretot la vigília i primeres hores del dia de Sant Lluc, hi va deixar 400. Si es pren com a mesura la crescuda del Fluvià al seu pas pel pont de les Móres, que dilluns a la nit estava a mig metre de sobrepassar-ne l'estructura, es pot tenir un referent de la magnitud de l'aiguat del 1940. També són un bons punts de referència les plaques, repartides per diversos indrets com ara Can Jombi, que testimonien on va arribar llavors el nivell de l'aigua.
A Olot, la força del riu va ser especialment devastadora perquè la brossa va fer taps als ponts, sobretot al sector de les Tries. Res comparable, però, amb els 2.000 litres del Canigó o els 1.000 d'altres punts de la Catalunya del Nord i del Ripollès i Osona. L'aiguat del 1940 va deixar 240 morts i 200 ferits. A Olot van morir una dotzena de persones. Van ser especialment colpidores les desaparicions de la família del molí del Collell, que es va refugiar en una cabana més allunyada del riu; de la família Vergés-Pujol i el mossos, i, a Camprodon, de la família Vidal-Triadú, del nucli de Rocabruna.
“L'Aigat d'Olot”
A l'any mil nou-cents quaranta
a Olot hi va haver un “aigat”, un “aigat”,
que el Fluvià s'hi passejava
pels carrers de la ciutat.
Va aixorrancar les muntanyes,
se n'emportà el cultiu, el cultiu,
amb els ponts, carrers de cases,
tot el que era prop del riu.
Se n'emportà edificis
i persones aigua avall, aigua avall,
moltes fàbriques deixaren
a la gent sense treball.
De Camprodon a Setcases,
de Ripoll a Torelló, Torelló,
de Sant Joan de les Abadesses
a Sant Pere Pescador.
Els veïns de baix pujaren
refugiar-se al pis de dalt, pis de dalt,
tothom creia que venia
el diluvi universal.
Un borratxo que ho va veure,
un borratxo que ho va dir, ho va dir,
va dir: “Fa més mal l'aigua,
fa més mal l'aigua que el vi.”
Si un altra vegada torna,
ja sabeu el que heu de fer, heu de fer,
replegar-hi força fustes
i fer l'Arca de Noè.
(Pere Jovinyà)
Deixar memòria dels fets
Una trentena de testimonis de l'aiguat del 40 a Olot narren els fets que van succeir, les seves pors i els drames que van patir en primera persona i també les mostres de suport i l'ajuda que van rebre al documental Memòries de l'Aiguat d'Olot, que ha produït l'Institut de Cultura de la capital garrotxina i que ha realitzat Zeba Produccions. El documental s'estrena avui al Teatre Principal (19.00 hores), coincidint amb el setantè aniversari dels fets. La memòria oral va acompanyada per nombroses fotografies, algunes de les quals inèdites, documents i vídeos. El vídeo està realitzat i guionat per Zeba Produccions, dirigit per Marc Vila i coordinat per l'observador meteorològic de la Vall de Bianya, Jordi Zapata.
Es tracta d'un document de recuperació de la memòria al voltant d'aquest fet tan destacat per la ciutat d'Olot i bona part del nord de Catalunya. Hi intervenen experts en meteorologia, historiadors i geògrafs que contextualitzen històricament i científica l'aiguat i, per altra banda, una important quantitat de testimonis que van viure els fets en primera persona i que expliquen com va transcórrer aquella nit prèvia a la diada central de la Fira de Sant Lluc. El documental s'estrena el dia en què s'escau exactament l'aniversari.