Els bahaistes recorden el naixement de Bab
Els fidels de la Fe bahá'i celebren que fa 191 anys va néixer a l'Iran del Bab, antecessor del seu líder religiós, el Baha' Alaah
A banda de les reflexions i les pregàries, la diada es va tancar amb un sopar de germanor
Un escrit bahaista diu: “Us demano que concentreu cadascun dels pensaments del cor en l'amor i la unitat. Quan ve un pensament de guerra, substituiu-lo amb el pensament més fort de la pau. El pensament de l'odi s'ha de destruir amb el pensament més fort de l'amor. Els pensaments de la guerra porten a la destrucció de l'harmonia, el benestar i el contingut. Els pensaments de l'amor són constructors de la fraternitat, la pau, l'amistat i la felicitat.”
La comunitat bahaista va celebrar dimarts dia 19 la festivitat del naixement del Bab, creador en el segle XIX del moviment babista i antecessor de Baha' Alaah, el fundador de la Fe bahá'i (bahaisme), que té un missatge unificador de l'home i la societat. “La Terra és un sol país i la humanitat els seus ciutadans”, va deixar escrit
El Bab (la porta en àrab) es deia en realitat Siyyid Ali-Muhammad i era un mercader que va néixer el 1819 a la ciutat de Xiraz, a l'Iran, un país del qual va haver de fugir i que ara, com llavors, continua perseguint els fidels d'aquesta religió. “Que el nostre centre espiritual i administratiu estigui a Israel és un fet que, per a l'Iran, representa un element més per perseguir-nos”, explica Emilio Egea.
El paper del Bab “és per a nosaltres equiparable al paper que s'atribueix a San Joan Baptista en el naixement del cristianisme”, recorda Egea.
La diada dedicada al Bab i la del naixement del mateix Baha' Alaah, que se celebrarà el dia 11 de novembre, són les festes més importants d'una religió que té sis milions de fidels al món. A Catalunya, la comunitat, establerta el 1949, és de prop de mil persones. A Barcelona tenen la seu al carrer Galileu. Per als bahaistes no hi ha cap ritu ni cerimònia especial que indiqui com celebrar aquest dia. Dimarts, però, com és costum, es va fer una pregària, una reflexió sobre la història del Bab i un sopar comunitari.
