Donar lliçons

Fins i tot, els brètols pateixen la crisi. Explicava ahir el regidor responsable de la Guàrdia Urbana de Reus, Eduard Ortiz, que a aquest ritme l'any s'acabarà a la ciutat amb una estadística dels actes vandàlics que indicarà que s'han reduït a la meitat. Ell ho atribuïa, en part, als efectes de la creació del cos dels agents de proximitat de la Guàrdia Urbana que, en estar més a peu de carrer, poden estar més a l'aguait i evitar que canalla amb necessitat manifesta de millorar (alguna, per cert, amb cognoms il·lustres) es dediqui a trencar papereres o a satisfer la seva egolatria signant parets. La broma costa cada any a l'Ajuntament de Reus la xifra equivalent al que es deixarà d'ingressar el 2011 per les rebaixes fiscals aprovades pel ple de l'Ajuntament la setmana passada, més de 200.000 euros. O sigui, que, consideracions estètiques a banda, ja està bé que es redueixi l'activitat dels incívics. Si és la crisi que frena la compra d'esprais i fa que tots plegats –brètols inclosos—ens quedem més temps a casa, benvinguda sigui. I si és l'acció dels policies, també. Seria molt millor que la minva d'actes vandàlics fos conseqüència d'una major cultura cívica dels ciutadans, però per si de cas –i disculpin el meu escepticisme– ja està bé que la policia local dediqui part dels seus esforços a frenar aquest fenomen.

Mai he acabat d'entendre per què, per determinats sectors de la societat local, s'ha tendit a enaltir pintades i grafits en considerar que són una mostra de cultura urbana, en contraposició a cultura de poble, en el sentit pejoratiu del terme. És a dir, que una ciutat sense pintades a les parets no es pot considerar ciutat. Si Nova York, o Barcelona, tenen pintades a cada cantonada, Reus, o Tarragona, o Valls o Maspujols també n'han de tenir per no ser menys, que no sigui que els pixapins, quan vinguin, ens considerin massa rurals i fora de la modernitat. I que consti que alguns grafits m'agraden, i molt. Dos exemples: el de l'entrada a l'àrea de zona blava de la riera Miró de Reus des del Raval (l'autor es mereix un aplaudiment) o alguns dels que hi ha a sota el pont de la via del tren, a l'entrada del barri del Fornàs, a Valls. No dic que les ciutats no hagin de tenir grafits. Dic dels que es dediquen a embrutar parets pensant que, a més de satisfer la seva vanitat, que així el carrer que pinten té un aspecte més “urbà” i, per tant, mola més. Hi ha molta gent –polítics inclosos– que viuen amb un cert complex de ruralitat. Aquí neixen determinades actituds provincianes de molts, que valoren més el de fora (sobretot si és de ciutat gran) que el de casa, sense entrar a valorar la qualitat del que hi ha a prop: millor una actriu de fora que una de casa, millor un polític nacional que un de local, millor qualsevol cosa nacional que qualsevol de local…

En aquest sentit (i disculpin que doni tants tombs argumentals), haver vist aquesta setmana com la URV competia al costat de les universitats de Barcelona, en més o menys igualtat de condicions i mostrant mèrits propis i exclusius, no deixa de ser una prova del que dic.Vull dir que potser Eduard Ortiz hauria d'explicar als seus col·legues de Barcelona com s'ho ha fet per rebaixar el nivell de bretolades a la ciutat. Perquè Barcelona, molt urbana ella, en alguns punts està feta un fàstic.