«S'ha mantingut l'essència del ball»
És una de les autores del llibre El Ball del Sant Crist de Salomó i va coordinar el Congrés sobre els Balls Parlats a la Catalunya Nova que es va celebrar l'any 1990 a Tarragona.
– Què és un ball parlat?
– «Al Camp de Tarragona, al Penedès, fins al Garraf, cap al Priorat i al Maestrat, el teatre medieval popular i les danses van evolucionar cap a una forma particular d'espectacle que conjugava música, passes de ball i parlaments, que coneixem com a ball parlat.»
– Quants tipus n'hi ha?
– «La majoria de teatre medieval era de caire religiós i estava lligat al cicle pasqual i al nadalenc, era bíblic, hagiogràfic o marià. Per això ens trobem amb balls parlats que expliquen la vida d'un sant (hagiogràfics) com el Ball de Santa Margarida de la Riera de Gaià o el de Santa Rosalia i el de Sant Joan a Torredembarra i de temàtica religiosa on el bé lluita contra el mal i guanya, com el Ball del Sant Crist de Salomó, o el Ball de Sant Miquel (amb dimonis i l'àngel), per dir-ne algun. De la tradició mariana ens ha arribat el Misteri de la Selva, i el Misteri d'Elx, que són drames litúrgics marians. I encara tenim balls parlats profans, com el Ball de Serrallonga o el Ball de Dames i Vells. El cas del Ball de Serrallonga és exemplar, perquè a la Catalunya Vella hi ha molts grups de trabucaires, però de parlaments només se'n diuen a la Catalunya Nova.»
– Com van néixer?
– «Quan l'Església es vol fer entendre entre els pagesos illetrats, primer introdueix les llengües romàniques als sermons, i després, en el cicle de Nadal, per exemple, es representaran els Pastorets. Un cop popularitzades, aquestes representacions s'independitzen i s'utilitzen com a models per crear-ne de noves.»
– Sempre es feien al carrer?
– «Fins a la Contrareforma, sí. Però després es comença a prohibir la cultura al carrer i alguns de religiosos passen a l'interior de l'església. També es prohibirà el català, i per això en trobem d'escrits en castellà.»
– Com ens arriben fins avui?
– «Per tradició oral. Després, capellans i persones lletrades es dediquen a transcriure'ls en un lèxic col·loquial. En canvi, bona part de les músiques s'han perdut.»
– I per què l'interès per recuperar-los?
– «A la Renaixença, quan es reivindica la nostra cultura, ja es tradueixen alguns d'aquells textos i als anys setanta la gent vol recuperar el seu llegat cultural, i els balls parlats ho són.»
– El Ball del Sant Crist...
– «És un patrimoni que Salomó ha sabut conservar. S'ha anat reestructurant i ha evolucionat, però sense perdre l'essència.»
