MAT postelectoral

Tot s'ha aturat fins passades les eleccions catalanes. Després de l'episodi ocorregut el mes d'agost, en què sense previ avís REE va col·locar unes estaques que podrien marcar el possible recorregut de la línia Penyalba-Montsó-Isona en el seu pas pel Pallars, la companyia elèctrica ha intentat desactivar la indignació dels alcaldes i deixarà passar temps abans d'anunciar quin és el traçat de la línia entre Aragó i Catalunya pel qual s'ha optat. La imminència de les eleccions al Parlament també enterboleix el procés. Una portaveu de REE ha explicat a aquest diari que no es prendrà cap decisió fins a final d'aquest any, moment en què es presentarà al Ministeri de Medi Ambient un primer avanç de projecte perquè en faci l'estudi d'impacte ambiental. En aquest primer document REE haurà de mostrar ja les seves cartes i assenyalar quins seran els paratges i els municipis entre la Ribagorça i Pallars per on passarà la línia de molt alta tensió (MAT). REE va plantejar fa un any i mig una serie d'itineraris alternatius que, en territori del Principat, afectaven dos espais naturals i un de fauna protegida. Els alcaldes es mantenen de moment en espera. Un dels més actius en contra de la línia és el de Castell de Mur. En un dels possibles traçats dibuixats per REE, la línia passaria a tocar de la joia turística del seu municipi, el castell, i d'alguns pobles del municipi que havien quedat abandonats i ara es troben en procés de recuperació. “Nou línies elèctriques travessen el carrer, crec que hem complert de sobres amb la nostra aportació energètica al país; el que hauria de fer REE és optimitzar les línies existents”, diu Castells. Té el suport del Consell Comarcal del Pallars Jussà, que s'oposa a un projecte tractat “d'esquena al territori, com si fóssim menors d'edat”, segons el seu president, Xavier Pont. Víctor Orrit, alcalde de Tremp i delegat del govern de la Generalitat a l'Alt Pirineu i l'Aran, confirma que ningú no vol la línia al Pallars Jussà, comarca que fa més d'un segle “compleix amb totes les servituds elèctriques”. Orrit proposa que en cas que no hi hagi més remei la línia es faci passar reaprofitant alguna de les existents.