SORT
El Pallars s'entrega a la xisqueta
L'ovella autòctona del Pirineu lleidatà passa de sis mil a deu mil caps en poc més de tres anys
Sort la converteix en protagonista de la Fira de la Tardor i n'exalta les virtuts gastronòmiques
Està més adaptadaals terrenys abruptes i la seva carn és cada cop més valorada
sort celebra aquest cap de setmana la Fira de la Tardor i la dedica, per sisè any consecutiu, a l'ovella xisqueta, una raça autòctona dels dos Pallars i de l'Alta Ribagorça que havia arribat a un punt de pràctica desaparició, superada per races franceses o basques més llanudes i de més fàcil reproducció. Fa tres anys, l'associació de ramaders i veterinaris que en promou la recuperació va fer un estudi exhaustiu entre els ramats del Pirineu i en va comptabilitzar poc més de 6.000 exemplars.
“Ara ja en tenim 10.000, repartides en una cinquantena de ramats del Pallars, l'Alta Ribagorça i un parell de ramats de la Noguera”, explica David Molí, un pastor jove, de 28 anys, que compagina la feina amb fer classes a l'Escola de Pastors del Pallars i és membre de l'Associació Catalana de Criadors d'Oví de Raça Xisqueta. Segons Molí, la xisqueta triomfa perquè s'adapta molt millor al clima i al terreny del Pallars i la Ribagorça, on s'ha anat formant la raça després de centenars d'anys d'activitat ramadera: “És molt robusta, molt caminadora, està acostumada a haver de moure's molt per trobar prats amb herba i sobreviu molt bé amb poca alimentació, millor que altres races de França, acostumades a pastures més suaus”, explica Molí. En canvi, la xisqueta ha estat durant segles una ovella de transhumància.
És una bona productora de llana, però no excepcional. N'hi ha d'altres de més llanudes. I es reprodueix menys que d'altres, amb 1,2 naixements a l'any per ovella. Però això, que fa anys era important, cada cop ho és menys: el preu de la llana cau en picat i actualment s'aprofita per a producció artesana, sense que els ramaders en puguin fer cap gran negoci. Ara el que compta, però, és el sabor de la carn. I aquí, segons els seus promotors, rau el secret de l'espectacular recuperació de la xisqueta.
Pel seu tipus de pasturatge, per l'alimentació i complexió més aviat robusta i atlètica, la seva carn és cada cop més reconeguda. “L'hem portat a tasts internacionals i sempre ens reconeixen que és el jabugo de la carn de corder”, explica Mateu de Toralla, un conegut pastor de la Conca de Tremp i propietari d'un ramat de prop de 2.000 ovelles, la majoria de les quals, de raça xisqueta. “Ara els ramats tenen un 50, un 60 o un 80 per cent de xisquetes. Jo crec que en quatre anys serà gairebé del cent per cent de xisquetes.” Ara mateix la carn de xisqueta és fàcil de trobar en les carnisseries de Sort, Tremp, la Pobla de Segur o el Pont de Suert. “Hi ha algun restaurant de Barcelona que se la fa portar cada dia de la Pobla”, explica Mateu de Toralla. D'aquí a dos mesos serà encara més fàcil de trobar. L'associació que promou la xisqueta té previst que en aquest període s'autoritzi la marca de control de qualitat per als seus envasats i etiquetatge, cosa que en facilitarà la identificació per part del consumidor. Mentrestant, cal buscar els circuits tradicionals. Aquest matí, a Sort, en faran un tast popular. La xisqueta ha reconquerit el Pallars.