Carai, quin tramvia!

Gent de tota mena, amb una especial presència de famílies amb criatures, van donar dissabte passat una festiva benvinguda al tramvia més popular de Mataró: el número 3, i conegut també com la Treseta. N'hi havia per a això i per a molt més, perquè la màquina havia marxat del seu lloc privilegiat a la plaça de Granollers feia un any i ja llavors es va comentar que l'espai havia quedat deslluït, sense vida. Sense símbol. El trenet blanc i vermell descansa sobre una plataforma en la seva realitat immòbil i coronat pels quatre costats amb el logotip de l'entitat que ha subvencionat la seva total restauració. La celebració de dissabte, on tampoc no van faltar ni els últims conductors del tramvia ni les autoritats tant consistorials com de l'entitat, va estar amenitzada per una cercavila on els integrants anaven disfressats de principis del segle XX, quan la Treseta recorria a bon ritme la distància que separava Mataró d'Argentona en un temps en què els vehicles particulars eren un bé escàs i el recorregut no coneixia presses. Segons consta en la informació recopilada, la línia de tramvies entre les dues poblacions va ser una iniciativa de l'empresari Eduard Fortí que es va inaugurar el 27 de maig de 1928, en un solemne acte a l'indret dels Burots, l'actual plaça de Granollers. Per tant, havia de ser en aquell mateix indret on l'any 1994 es recordés la iniciativa empresarial ubicant-hi el número 3, que fins llavors havia descansat en un indret a l'ombra de l'eucaliptus. Un trenet que, ja l'any 1977, va ser objecte d'una primera restauració duta a terme per Caixa Laietana després d'haver-lo recuperat en força mal estat anys després que la línia s'extingís. La vinculació dels tramvies de Mataró i Argentona amb la caixa d'estalvis, però, no acaba aquí. El mecenatge, que arriba als 140.000 euros, també arribarà per a la restauració completa d'una segona màquina, el número 4, també conegut com el Gros, i l'únic que va ser construït a Mataró i que s'ubicarà també en una rotonda, a la zona del Sorrall, quan es desenvolupi urbanísticament el sector. El tramvia, com a símbol maresmenc, va superar fronteres quan La Trinca –un altre senyal d'identitat del territori– va posar música a una cançoneta que tenia tantes variants locals com intèrprets. Era aquella que començava: “Allà a Mataró, hi havia un tramvia que n'és de cartró i va per la via. Tralarà, la, la, carai quin tramvia. Tralarà, la, la, que bé que s'hi va”.