TRIBUNALS
Jutgen una parella acusada de torturar el fill
S'enfronten a dotze anys de presó per causar-li 57 ferides i cremar-li les cuixes
“El pare em pegava quan no resava o trigava en tornar de futbol. La mare, també. Quasi cada dia passava això. Ho feien amb un cable de televisió gruixut. Un dia que feia pipí dret, la mare va avisar el pare i ell em va renyar perquè ho havia de fer assegut. Va agafar un ganivet, el va escalfar i em va cremar les cames”. Aquest és el relat clar i colpidor que un nen de 9 anys va explicar a les psicòlogues del jutjat després de denunciar els seus pares per maltractaments l'estiu del 2008, i que ahir es va escoltar com a prova preconstituïda a l'Audiència de Barcelona en el judici contra aquesta parella.
Els acusats van negar que haguessin pegat mai Ibraïm, que amb el seu germà de 17 anys van arribar de Guinea al pis del seu pare i la seva madrastra a Calaf el 2006. El menor va relatar que un any després de viure plegats van començar els maltractaments. La metgessa li va trobar 57 cicatrius per tot el cos, a banda de les cuixes cremades.
Davant aquests “gravíssims fets”, la fiscal va augmentar la pena a 12 anys de presó per a cada un dels acusats per un delicte de tortures, un de lesions per deformitat i un altre de maltractaments habituals, a més de la retirada de la pàtria potestat del nen. La fiscal també va sol·licitar que els pares indemnitzin el menor amb 10.000 euros.
El menor va explicar que va ser ell qui va trucar als Mossos d'Esquadra dos dies després de ser cremat. El germà va certificar que havia vist una agressió i que va recriminar el seu pare que no ho fes mai més.
El perdó del pare
La víctima va estar un temps en un centre d'acollida de menors, on van deduir que el pare va aplicar-li en cremar-lo “un càstig religiós”, va dir el psiquiatre. En el centre, van promoure una reconciliació entre pare i fill, i el progenitor -segons el professional- “va demanar perdó al seu fill sense dir què li havia fet”.Quan, mesos després, les professionals van tornar a entrevistar el menor -que ara viu amb els oncles-, van preguntar-li si havia perdonat el seu pare, i va respondre: “Encara m'ho estic pensant”.