l'entrevista
“Una persona diabètica pot fer una vida normal”
Es parla que a Catalunya hi ha 400.000 diabètics i van a l'alça. Com s'explica?
És que hem passat d'una societat que necessitava molta energia i menjar molt perquè les feines eren dures, a una societat que no necessita tant. Però resulta que mengem el mateix i apareix el sobrepès. I els mals hàbits, entre altres causes, són culpables de la diabetis.
Per això en motiu del dia mundial de la diabetis es va incidir en la necessitat de prevenir i educar?
Es pot prevenir un tipus de diabetis amb polítiques de salut pública que incideixin en la importància d'una alimentació sana i de l'activitat física.
I l'educació, per on passa?
Trobem dos tipus de diabetis. El tipus 1 en general afecta els joves i han rebut educació diabetològica perquè els solen tractar en unitats especialitzades. El tipus 2 es diagnostica majoritàriament a persones grans que no solen necessitar insulina i els costa tenir la percepció que cal cuidar-se perquè la diabetis no fa mal i el tractament pot ser fer règim i exercici i, a vegades, prendre una pastilla. Aquest grup, que representa el 90% dels afectats, necessita més educació.
O sigui que es tracta de ser conscient de la importància de portar un bon control.
Cal fer un canvi de xip, perquè una diabetis mal controlada pot portar a l'aparició de complicacions.
I amb el control s'eviten les complicacions.
L'objectiu és aconseguir que els nivells de sucre siguin similars als d'una persona no diabètica. Així es poden evitar complicacions que, a part dels problemes socials que poden comportar, són cares de tractar: problemes a la vista, ronyons..
Hi ha molt desconeixement?
Sí i no, i per això insistim a portar una alimentació equilibrada. D'informació, n'hi ha, però cal formar el pacient. Algú li ha d'explicar què ha de fer.
El diabètic pot fer una vida normal?
I tant, és qüestió de tenir informació i intentar un bon control, i això s'aconsegueix amb educació diabetològica i una mica de pràctica.
En què han canviat els tractaments?
La insulina ha variat molt. Fa un anys els efectes de les insulines eren diferents, però ara n'hi ha que tenen un efecte més pla, sense pics, que fa que no hi hagi tantes baixades de sucre. Un dels problemes del diabètic insulinodependent és la baixada de sucre, que s'ha de resoldre immediatament prenent un sucre o un suc. I les insulines actuals han estat una revolució molt important.
I la següent revolució?
En el futur proper és molt probable que disposem d'un pàncrees artificial.
Un dels seus cavalls de batalla és evitar que els redueixin el nombre de tires que els donen per controlar la glucèmia.
Hi estem de fa anys, sense sortir-nos-en. Volen estalviar i cada dia ens donen menys tiretes. Sembla que et punxis per gust!
Els diabètics, com altres col·lectius, reivindiquen que ningú no sigui discriminat per raó de la seva malaltia. Queda molt per fer?
Nosaltres lluitem per la normalitat, però a vegades costa i l'entorn no ho posa fàcil. Tenim vetades algunes professions, tenim problemes per contractar algunes assegurances, ens fan pagar sobreprimes, els insulinodependents ens renovem el carnet de conduir més sovint que les persones no diabètiques, i en algunes escoles fins ara els infants amb diabetis no sempre ho han tingut fàcil.
Enllaços relacionats
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 03-12-2010, Pàgina 23
- El Punt. Barcelona 03-12-2010, Pàgina 23
- El Punt. Camp de Tarragona 03-12-2010, Pàgina 23
- El Punt. Comarques Gironines 03-12-2010, Pàgina 23
- El Punt. Penedès 03-12-2010, Pàgina 23
- El Punt. Maresme 03-12-2010, Pàgina 23
- El Punt. Vallès Occidental 03-12-2010, Pàgina 23