“Maleïts siguin els controladors”

“Me'n vaig amb tren”

“Estudio disseny a Barcelona i fa dos mesos que no veig la meva família. Ara mateix els diners em són igual, ja els reclamaré després, el que vull és marxar i veure els meus”.

La Marisol, a la mateixa cua, deia el mateix que la Maria: “De moment, m'espero. Encara tinc esperances”.

Entre els qui no es van esperar a veure què passava hi havia moltes famílies que anaven amb nens petits. Com l'Ariadna i el seu marit, que pretenien anar a passar aquests dies a Sevilla, on tenen la família. Els seus dos fills, un nen de tres anys i un altre de sis mesos, s'entretenien sobre una manteta carbassa marranejant un llibre quan ella i el seu marit ja havien decidit marxar.

“Ja hem trucat perquè ens vinguin a buscar. No ens podem quedar aquí a veure què passa, amb els nens no, és massa complicat. Han de sopar, se'ls ha de canviar... massa merder. Res, hem decidit quedar-nos sense les vacances”. La mateixa Adriana hi afegia: “Jo no dic que aquesta gent no tingui dret a reclamar una cosa si ho creuen necessari, però les coses no es fan així, sense avisar. No hi ha dret, ens deixen a tots penjats”, va criticar

També van optar per marxar la Sílvia i el seu marit, que lideraven una comitiva familiar de set persones, entre les quals hi havia les seves nenes de tres i quatre anys. La seva destinació era Palma, un dels primers aeroports que van quedar tancats. “Això és horrorós. Perdem l'hotel, el tenien reservat de fa temps a Llucmajor, i un viatge familiar pensat de fa molt temps”, es lamentaven.

L'àvia de la família, la Fermina, era la més afectada. “Estic molt però que molt enrabiada. Em sap molt greu per les nenes, perquè els feia molta il·lusió”, deia. “No hi ha dret. Aquesta gent no té cap mena de dignitat ni pensa en els altres. Només pensen en ells i en els seus beneficis”, es va queixar. “Sabeu quin merder és organitzar un viatge amb nens petits... i ara això! Una autèntica vergonya!”.

“No ens tornen els diners”

El marit de la Sílvia va confirmar que al mostrador de la companyia ja li havien dit que no s'esperés per cobrar el retorn dels diners. “Ja m'han dit que no me'ls tornaran perquè això no és culpa seva; que, si vull, que ho reclami a Aena”, es va queixar. Aquesta família havia tret els bitllets per internet i no sabia a qui reclamar.

“Això és igual. Jo he comprat el bitllet a l'agència de viatges de la meva tia i ella m'ha dit que tampoc no hi pot fer res”, explicava un noi mallorquí que també es va quedar sense poder embarcar-se cap a Palma. A aquest noi, que també havia anat a preguntar al mostrador de Vueling, ja li havien dit que tampoc li podien canviar el bitllet. “Si el meu vol no surt, tots els altres dels altres dies els tenen plens”.

Mentre la gent mirava i remirava les pantalles, trucava pels mòbils i maleïa els causants de tot l'embolic, pels megàfons avisaven que, per culpa de “l'abandonament massiu dels llocs de treball dels controladors aeris”, es recomanava “consultar les seves companyies”. Tot i les indicacions dels megàfons, als punts d'informació també s'acumulava molta gent.

Les hostesses, que de fa temps duen unes americanes verd poma molt cridaneres, no donaven a l'abast per, de fet, no poder dir res de res. “Ho sento senyora, jo no sé res. Només li puc dir que vagi al mostrador de la seva companyia”. “Però senyoreta, fan vaga o no fan vaga els controladors?”. “Miri, no ho sé. Nosaltres no sabem res”.

El personal de terra de l'aeroport del Prat estava sincerament molt molest amb els seus companys vaguistes. “Els de la torre han decidit no treballar avui... quina barra, i tots els problemes, per a nosaltres”, li deia una hostessa a una altra. El malestar era més que evident. Ja se sap que quan les coses van mal dades les úniques persones visibles, en aquest cas les hostesses d'informació, eren les que pagaven els plats trencats i la ira de la gent.

Que no es vagi a l'aeroport!

Tot i que el ministre Blanco havia recomanat a la ciutadania que no anés als aeroports (a les set del vespre ja hi havia tancats tots els de les Illes Balears i les Canàries i Madrid, entre d'altres) la gent continuava arribant al Prat. Molts no sabien què passava i ho descobrien en veure les cues formades davant dels mostradors de les companyies.

Entre els mes sorpresos hi havia un munt d'estrangers. Perquè la gent d'aquí més o menys ja està al corrent de la força dels controladors i de les seves anteriors mobilitzacions, però els estrangers no hi entenien res.

Caos per recollir l'equipatge

El caos més gran va començar quan, a partir de les nou de la nit, Aena va confirmar que també l'espai aeri de Barcelona estava tancat. Automàticament van quedar cancel·lats tots els vols. Aleshores, tal com va explicar un dels passatgers, en Toni, “van començar les cues de totes les persones que havíem embarcat els equipatges, per poder recuperar les maletes”. En Toni, la seva dona, la Montse, i els seus fills, havien embarcat a les set de la tarda i a dos quarts de deu feien cua per poder tornar a agafar les seves maletes. “Per la gentada que hi ha, calculo que en tinc per dues hores”.

Els únics que abans de les nou de la nit feien bona cara i esbufegaven d'alleugeriment perquè semblava que pujarien a un avió per arribar a la destinació eren “els afortunats” que volaven a, per exemple, Brussel·les o Ginebra. Amb el pas de les hores es va veure que tota aquesta gent va acabar igual que la resta perquè tan bon punt a les 21:00 es va tancar l'espai aeri els seus vols també van quedar cancel·lats. Aleshores es va haver de fer baixar tothom, retornar a les sales d'embarcament i posar-se a la cua per recuperar l'equipatge. Una odissea.

Els passatgers frustrats es queixaven que no se'ls va donar cap alternativa. Ni alternativa, ni l'opció d'anar a un hotel a dormir ni, tan sols, un entrepà de consolació.

Quan passades les deu de la nit es va dir que no sortiria cap avió, les cues van començar a dissoldre's perquè la majoria de gent va decidir marxar. No tots, però. Les cues, aleshores, es van començar a formar a la parada dels taxis, a les de l'autobús i a fora on arribaven cotxes a recollir els indemnitzats.

A Girona, calma tensa

A l'aeroport de Girona, unes sis-centes persones que havien de sortir en quatre vols diferents van resultar afectades per la vaga dels controladors. Un dels vols anava a Madrid a les vuit i va ser cancel·lat de seguida, mentre que els altres tres, amb destinacions a Londres, Glasgow i , Estocolm van ser retardats fins avui al matí. El Jordi, la seva parella i un grup d'amics van decidir anar a passar la nit a la segona residència que uns familiars tenen a Lloret de Mar, amb el desig que avui pugin volar cap a la capital de Suècia, on havien programat passar el pont i visitar una amiga que estudia allà. “Hem estat molta estona esperant per pujar a l'avió, finalment ens hem embarcat i quan no feia una hora que estaven a dins de l'aparell, ens han fet baixar i recollir les maletes”, explicava, amb relativa tranquil·litat, aquest jove de Terrassa.

Tampoc va arribar a Girona un vol procedent de Madrid i, a l'hora de tancar aquesta edició no estava clar si ho farien dos vols que havien d'arribar de Gotëborg i Venècia. Molts dels passatgers afectats van optar per tornar als seus domicilis i, per tant, l'ambient a les instal·lacions era d'una relativa calma, això sí, viscuda amb tensió pels que es van quedar.