Camarles es queda sense poder fer correbous tot i la nova llei que els regula

Primera decepció entre els defensors de la festa dels bous a les Terres de l'Ebre després de l'aprovació, el 22 de setembre, de la llei que regula la celebració de festes amb bous a Catalunya. Camarles es va quedar abans-d'ahir i ahir sense poder fer bous per celebrar els 32 anys de la seua segregació de Tortosa. “Ens pensàvem que ens ho autoritzarien perquè la nova llei obre aquesta via”, manifestava ahir l'alcalde del municipi, Joan Curto (PSC), que assenyalava que fins i tot havien presentat a la delegació del govern un vídeo enregistrat per un aficionat que demostrava que l'any 1980 es van fer bous per celebrar la segregació de Tortosa.

El fet que la delegació del govern a l'Ebre hagi denegat el permís també ha indignat l'Agrupació de Penyes Taurines de les Terres de l'Ebre, que per demà passat, divendres, ha convocat una roda de premsa per parlar del tema. “No volem dir noms ni acusar ningú, però creiem que s'ha fet una interpretació de la llei excessivament restrictiva”, indicava el seu president Miquel Ferré. “Hem estat un any treballant aquest tema i l'única realitat és que dilluns i dimarts ens hem quedat sense bous”, va afegir Ferré, que va recordar: “Tenim el suport de la massa social i totes les entitats del poble de Camarles van signar per poder fer bous aquests dies”.

“La llei dels correbous no significa barra lliure per a tothom”, argumentava el delegat del govern a l'Ebre, Lluís Salvadó. Segons Salvadó, la nova llei incorpora criteris d'excepcionalitat, és a dir, que un municipi pot demanar permís per fer bous en dates en què no estiga demostrada la seua tradicionalitat per commemorar un fet excepcional, com puga ser la inauguració del pont entre Sant Jaume i Deltebre o la celebració del 25è aniversari d'una fira, per citar dos exemples. Ara bé, en el cas de Camarles, l'Ajuntament no va recórrer al criteri d'excepcionalitat sinó que va demanar permís per fer bous “no un any puntual sinó tots els anys”, apuntava Salvadó, en unes dates en què no ha quedat demostrada la seua tradicionalitat. “Només han pogut provar que van fer bous un any, i això no demostra tradicionalitat”, precisava el delegat del govern, que admetia que es tracta d'una valoració subjectiva. L'Ajuntament no va ser capaç d'aportar cap altra prova, a banda de la cinta de vídeo (els programes de festes solen ser un document vàlid) i els testimonis orals consultats no van saber precisar si al desembre s'havien fet bous un o més anys al municipi.

El problema és que la nova llei no especifica quin període de temps és necessari per provar la tradicionalitat. “Si la llei no ho diu, ens hem d'adaptar a la llei, per tant considerem que s'haurien d'haver autoritzat els correbous a Camarles”, manifestava el president de l'Agrupació de Penyes Taurines.