flors i violes

Cal fer una visita a l'exposició els dies anteriors per veure el treball que es fa en les infraestructures. Veient l'esquelet hom queda sorprès: és difícil imaginar-se el que les flors, protagonistes elles, amaguen als ulls dels visitants. És rar l'expositor que no necessiti ajuda: uns saben el que volen i ho demanen; altres no saben ben bé el que volen; els que arriben a última hora amb exigències; els llampats, que volen impossibles; els que no troben res bé, i els que pugen a poble. Els professionals i els artistes reconeguts, habitualment, són més raonables que els pseudoartistes. Es necessita molt d'aguant! Bo i dolent, tot va a parar a la unitat operativa de serveis de l'Ajuntament. A les ordres de Jordi Vicens Renard, cap de la unitat; Josep Guerrero, coordinador, i els caps de jardineria Pere Pasqua i Marc Rosdevall, un vertader exèrcit treballa en l'anonimat. Són les brigades de jardiners, lampistes, paletes, fusters, serrallers, transportistes i pintors. No poden treballar amb normalitat: és impossible. Ho han de fer amb presses i pressionats per una clientela exigent –que no paga–. La majoria d'ells, gironins al cap i a la fi, treballen amb gust sabent que contribueixen a la grandesa de la seva ciutat. Sense ells, no es faria quelcom semblant: cal saber-ho, agrair-ho i aplaudir-ho.