Maresme, la mobilitat aturada a l'autopista i les platges en regressió

El Maresme com a comarca arrossegarà vells i coneguts reptes un any més. I amb la sensació prou estesa que potser no s'acabaran tampoc d'arreglar durant el 2011. En primer lloc, el debat sobre la millora de la mobilitat ha tornat a aturar-se després que l'anunci que ja s'havia dibuixat el traçat de la nova infraestructura coneguda com a ronda del Maresme va encendre tots els llums d'alarma. Tant els dels ajuntaments afectats com de les entitats veïnals i dels partits ecologistes. La proposta ha rebut un rebuig contundent en forma de desenes d'al·legacions que també han coincidit en el temps amb les contràries a un altre projecte de carretera, la ronda de Mataró, molt més avançada però que s'intueix com a preludi de la ronda del Maresme convertida en quatre carrils més, dos a cada banda de l'autopista, entre la sortida de Barcelona i la capital del Maresme. Tothom hi ha dit la seva, malgrat que hi ha hagut moltes queixes sobre la manca de diàleg amb la ciutadania i el canvi de govern a la Generalitat, i en especial el del titular de Política Territorial amenaça d'afegir temps extra a un projecte que, segons els estudis fets, si no es realitza col·lapsarà de vehicles tant l'actual autopista C-32 com l'N-II, reconvertida en un passeig paral·lel al mar. Durant la campanya electoral, CiU, va prometre més diàleg amb les parts contràries, però va insistir a dir que no rebutjava a priori la nova via, perquè cal recordar també que va ser un dels partits signants del pacte sobre mobilitat impulsat des del Consell Comarcal del Maresme i on també s'incloïa la ronda.

I del mar, a la muntanya. Si des del territori hi ha la queixa que la futura carretera trinxarà el paisatge, arran de la costa els ajuntaments del sud de la comarca fan mans i mànigues per trobar el suport necessari que els garanteixi que les seves platges no existiran només si els temporals són benèvols. L'evidència és tossuda, però han fet falta abocaments de desenes de tones de sorra agafada del fons marí durant cinc anys i una despesa de 23 milions d'euros per comprovar que el dragat puntual no funciona. O, per dir-ho més clar, només funciona durant la temporada d'estiu, perquè els banyistes hi posin les tovalloles. Perquè quan arriba la tardor i el temps canvia, el primer onatge torna a deixar les platges en la seva mínima expressió. En aquest sentit, la demanda de solucions definitives –com ara espigons soterrats– potser trobarà resposta en el nou govern, sobretot perquè des de CiU del territori es va impulsar una proposta per estudiar alternatives a la regeneració. Una proposta que va aconseguir el suport de tots els grups.