La celebració global

“Nadal és una peça essencial en l'engranatge de l'Any Litúrgic. Nadal ens convida a pensar perquè Déu es fa humà; l'eternitat, temps; la infinitud, espai limitat; el gran silenci, paraula humana; l'amor, entrega gratuïta a la criatura; la veritat, peremptoritat, i la bondat entra en un món d'interessos encegats que la voldran fer fora. Nadal és per reflexionar-ho... i agrair-ho!”.

“Jo compartiré celebració i taula amb aquelles persones que es fan les mateixes preguntes que jo em faig, acompanyant algú que no té gairebé res, descobrir en carrers i mass media la bona voluntat i el bon cor que tots portem a dins encara que a voltes no ho sembli, i mantenir la meva llàntia encesa davant la icona grega del Naixement”.

“Des dels albors de la intel·ligència humana se celebren festes pel solstici d'hivern, que celebraven la victòria del sol sobre les tenebres, encenent focs i lluminàries; més tard, l'església ha intentat apropiar-se'n posant, arbitràriament, la seva festa de la nativitat ben a prop. Per mi per tant és una festa molt arrelada a la cultura de l'espècie humana en què celebrem la fi dels dies cada cop més curts i l'inici de dies cada cop més llargs, la permanència als llocs d'hivernada, per encarar, uns mesos més tard, el naixement de la primavera, les flors i els nouvinguts del regne animal”.

“Des de la meva perspectiva és una festa molt familiar, on ens cal ajuntar-nos en els mesos més durs de l'any, per intercanviar coneixements, alegries i fer una bona festa amb menjars extraordinaris, música i xerrant de tot, i això faré”.

“Els bahaistes encara que consideren totes les grans religions com una de sola, procedents del mateix Déu, no celebren el Nadal o altres festivitats religioses de revelacions anteriors, de la mateixa manera que els cristians no celebren les festivitats jueves, ja que cada revelació té els seus propis dies sagrats i els seus dies festius”.

“ En el cas que un bahá'í sigui convidat per familiars o amics cristians, cosa que succeeix amb freqüència, s'uneix amb tot respecte a ells en les reunions que habitualment s'acostumen a realitzar per Nadal per compartir viandes en germanor”.

“Per mi Nadal és una invitació a un renaixement personal, a meditar quines coses millorar i actuar en conseqüència. La imatge d'un Jesús humil, nascut en condicions extremadament difícils (lluny de la imatge ensucrada i poètica de l'entranyable tradició dels pessebres) convida a un abaixament personal, a una senzillesa i solidaritat en aquestes dates amb els pastors d'avui, totes aquelles persones en situació de marginació i pobresa. Els estels de solidaritat que veiem en aquestes dates ajuden a orientar-nos en el camí de la bondat i l'altruisme. Deixar enrere l'home vell que som, té una oportunitat més amb la vinguda del nou any”.

“El celebraré amb el meu company, en família i també amb els amics. És una oportunitat per al retrobament amb els éssers que durant l'any no ens podem veure gaire sovint, o viuen lluny. També és una oportunitat per al descans i renovar energies”.

“Sóc cristià. No m'agrada gens el Nadal consumista i intento que el Nadal sigui una festa per celebrar la proximitat de Déu a l'ésser humà. Aquesta proximitat és per mi la humilitat, la petitesa, la infantesa i la feminitat de Déu, d'un Déu que no per ser petit deixa de ser el més gran que hi ha. Una meravellosa i poètica unió o matrimoni desinteressat de contraris que tant han glossat els místics i que tots vivim quotidianament sovint sense adonar-nos-en”.

“Tot aquest misteri el visc en la senzillesa de la vida de família, intensificant-la i procurant no fer grans muntatges i gaudir de les petites coses, entre les quals algunes estones de meditació, passejades per la natura i algunes converses relaxades amb amics. Procuro també trobar alguna manera de compartir allò que pugui ser i tenir amb els qui més ho necessiten. Bé, potser això és més com m'agradaria celebrar-lo que no pas com l'acabo celebrant”.

“El 25 de desembre nosaltres celebrem que va néixer el primer revolucionari de la humanitat, que és Jesucrist. Per mi, que sóc musulmà, forma part de la meva fe creure en Jesucrist com un profeta. Els pakistanesos, a més, el 25 de desembre celebrem que també és la data que va néixer el fundador del nostre país, el Pakistan, Muhammad Ali Jinnah”.

“Aquí a Barcelona enguany i per segon cop vam celebrar aquesta diada (el dia 23) a la nostra mesquita amb els amics de la comunitat cristiana pakistanesa que viuen a Catalunya i amb tots els catalans cristians que van voler venir. Al Pakistan el dia de Nadal és un dia familiar i d'intercanvi de regals i felicitacions amb els nostres veïns cristians. Al marge de què cregui cadascú i a quin Déu adori, a nosaltres ens agrada compartir les il·lusions amb totes les persones”.

“Nadal és una festa entranyable que commemora el naixement de Jesús, el qual, com tota persona, inicia la seva vida de manera feble i balbucejant, que fa que ens sigui molt proper. La presència d'aquest nadó, és el motiu que hagi esdevingut una festa principalment de caire familiar. Cal, però, que celebrem Nadal pensant en la Pasqua. Si no és així no té sentit”.

“Ho celebraré amb la meva família, mentre els nois i noies més joves, prepararan els instruments, les cançons, els poemes, els torrons, la mel i el mató, que ens ajudaran a recordar tot allò que aquesta festa ha acumulat de tradició mil·lenària. I ens tornarem una mica criatures, com diu el poeta Sagarra”.

“Nadal és un acte d'amor. L'amor, en efecte, o troba ja les persones al mateix nivell o bé les hi situa. (Cf. Minuci Fèlix:amor aut pares invenit aut facit). Déu, doncs, s'encarna per prendre rostre humà. Però l'encarnació s'acompleix en l'Ascensió, quan en el Crist som elevats al nivell de la divinitat. Els Pares de l'Església ho resumien dient: Déu s'ha fet home a fi que l'home esdevingui Déu”.

“El viuré en la litúrgia, la qual és l'actualització del Misteri del Crist en el nostre temps i en el nostre espai. Aquesta participació, però, implica un escreix d'amor solidari i encarnat envers els homes i la seva història”.

“Actualment, Nadal per mi representa un espai de temps lliure que puc dedicar al que més m'interessa i que sovint, per les obligacions diàries no puc fer”.

“El passaré fent un retir en silenci a la natura”.

“La narració de l'Evangeli sobre el naixement de Jesús es resumeix en tres paraules: “Déu amb nosaltres”. Pensar i creure que des de dins d'aquest món, en la seva historia, en un infant, Déu es fa present i convida els homes i dones a refer l'esperança, a restituir la confiança, renovar la fe en valors com la justícia, la pau, i la llibertat. Crec que Jesús, amb tot el misteri que envolta el seu naixement, també és una paraula que ve de Déu per anunciar perdó i alliberament a tota la humanitat. Si considero el Nadal des de la perspectiva de la proximitat de Déu, és un temps per renovar també els compromisos i la voluntat de treballar per a un món millor.”

“Espiritualment el celebro mentre encara no ha arribat. El temps de l'advent és quasi més important per a mi. Advent significa la vinguda. Jesús que ve. S'avança en el camí, s'acosta. El significat de l 'Advent per mi és més dinàmic que les pròpies festes de Nadal, massa determinades per elements externs de tipus comercial i festiu. Com més s'acosten les celebracions tradicionals més es complica tot. Personalment els moments més forts els trobo en celebrar el culte de Nadal i escoltar les narracions de l'Evangeli. Amb això en tindria prou. La reunió familiar, els regals, estan bé, però són accessoris”.

“El Nadal fou quelcom, però ja no és res, tret d'un record, bell record, d'infància. El Nadal fou l'espai de la màgia i la il·lusió. Al Nadal venien els Reis, que eren mags i eren d'Orient, i portaven regals, no molts, és cert, però més que suficients, si tenim en compte que la meva fou una infància de força privacions. Però, insisteixo, d'això ja fa molts i molts anys. Els temps canvien i amb ells els sentiments. I ara, per mi, el Nadal són les vacances d'hivern, un temps propici per viatjar.”

“Ho celebraré com ha estat costum en els darrers anys, força anys ja. Aprofitaré les vacances nadalenques per viatjar lluny, molt lluny, on el temps és benigne i convida a somiar. És a dir, faré el mateix que fan tants i tants catalans, viatjar. Però, si us plau, que ningú no es confongui, perquè viatjar no és fugir, viatjar és... ¡viatjar! Això sí, la nit de Reis, sigui on sigui, hi haurà regals. I és que és tan bonic donar, quelcom que els Reis, que eren mags i venien d'Orient, ens ensenyaren fa molt i molt de temps. I això alguns no ho hem oblidat”.

“El Nadal és la celebració del naixement d'un nen, Jesús, que va canviar la història de la humanitat. Va ser quan Déu es va transformar en home i, a través del seu fill, va començar a ensenyar-nos un model de vida, a més de permetre'ns a nosaltres una relació directa amb Déu mateix. És una història de promesa, d'esperança i d'amor revolucionari que va començar en un entorn molt humil”.

“La celebració és molt senzilla, ja que celebrem un culte i, després, compartim el dia amb les nostres famílies, amb amics o amb persones que hàgim decidit convidar en uns dies que, per a molts, també representen tristesa o soledat. No volem que la celebració del Nadal equivalgui a haver de fer grans regals o a gastar molts diners, ja que són actituds que, sovint, acaben amb un sentiment de buidor. Volem celebrar-ho recordant el missatge de Jesús i fent regals més relacionals que així ho expressin i tenint present que Déu ja ens va donar en el primer Nadal el millor regal possible. Creiem que tots necessitem una relació directa amb Déu, sense intermediaris, ja que ell ens ha creat, ens coneix com ningú i ens estima”.

“Per mi, el Nadal és un misteri de fe, una crida a la solidaritat i una festa social, viscuda especialment en família. Un misteri de fe, concretat en la persona de Jesús, que es compromet en la història humana per revelar-nos el seu Déu i Pare, i que fonamenta la nostra fraternitat. Cap persona m'és aliena. D'aquí sorgeix la solidaritat, prioritàriament amb les persones més pobres, que viuen en la perifèria de la societat o que no tenen lloc. També esdevé un moment particular per enfortir i renovar els nostres llaços de família i d'amistats”

“El celebraré de manera molt senzilla, tot participant en l'eucaristia parroquial, per nodrir i expressar individualment i en grup la meva fe personal. Ens aplegarem tres comunitats de Barcelona en una d'elles per compartir una estona de pregària i el dinar de germanor.

No hi ha dubte que l'acabarem cantant nadales, fent una mica de gresca o fent cagar el tió. Ja fa uns dies que hem posat el pessebre, tot seguint un costum molt català, que ens serveix per preparar-nos interiorment al sentit d'aquestes dates. M'obriré també a la inquietud social més enllà d'aquests espais de celebració”.