“La majoria de celíacs no saben que ho són”

Abans es detectaven els celíacs quan el metge hi pensava o en casos molt extrems. Es creia que era una malaltia de nens i fins i tot es parlava de “nens de Biafra” per la seva panxa inflada i la desnutrició. Ara hi ha més adults perquè es coneix molt més. El nombre de socis ha augmentat entre 800 i 1.000 anuals els últims anys i ja som prop de 10.000.

A les dones afectades els deien que tenien manies, que era la menopausa, fins que veien que eren celíaques. Però la celiaquia pot provocar infertilitat, anèmia, diabetis, restrenyiment, diarrees, depressió...

No pensar que aquella persona pot ser celíaca, no haver vist mai un celíac. Des de l'associació insistim molt que els metges pensin en la possibilitat d'aquesta malaltia.

La realitat és que s'ha avançat molt. Però encara ens trobem que la majoria de celíacs no saben que ho són. I una detecció precoç també permetria reduir la despesa sanitària que comporta fer tractaments que no són els que corresponen perquè el diagnòstic no és el correcte.

L'única és deixar de menjar per sempre més tots els productes que porten gluten. I val a dir que quan se segueix la dieta la recuperació és molt agraïda. També és cert que als adults els costa més ja que normalment estan més afectats per retards en el diagnòstic.

No tenim ajuts perquè la nostra medecina són els aliments. Però ara amb la crisi veiem que hi ha famílies que tenen problemes econòmics per seguir la dieta, que no solament és difícil sinó també molt costosa. Espanya és un dels pocs països europeus on no hi ha ajuts.

La indústria fa servir el gluten perquè té bones propietats i per això es va reclamar una legislació clara. La UE ja ha aprovat un reglament que estableix el llindar per considerar un producte sense gluten, i això dóna seguretat jurídica a les empreses i seguretat alimentària al celíac. El que demanem és que les empreses ho identifiquin, ja que facilitaria molt la compra.

Ara pocs productes de consum habitual porten la llegenda o el símbol de “sense gluten”. I si estiguessin etiquetats correctament, els celíacs podrien menjar el 70% dels productes que hi ha al mercat. Volem que el celíac no hagi d'anar amb el llibre d'aliments permesos que publica l'associació. El bon etiquetatge és bàsic.

S'ha evolucionat molt ja que els restaurants també han vist que el celíac arrossega la família, els amics... Hi ha més sensibilitat i informació.