La població s'estanca i fins i tot decreix a les grans ciutats

Final d'etapa

Les noves dades, publicades a final del mes passat, confirmen que el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre han tancat una etapa de creixement demogràfic. Respecte de l'any anterior, els veïns de les comarques tarragonines s'han incrementat un tímid 0,68%, menys de la meitat del registrat en l'any anterior (1,83%) i molt per sota del fort creixement d'anys anteriors.

De les quatre ciutats més poblades de la demarcació, tan sols el Vendrell guanya població, i ho fa a un ritme similar al del global del territori. En canvi, Tortosa (ara per sota de la capital del Baix Penedès) és la que més perd de tots quatre amb un 1,91% menys de població, Reus baixa un 0,46, i Tarragona registra un descens més lleuger, de tan sols el 0,10% menys.

Els punts que concentren el creixement se situen sobretot a la costa ebrenca, que sembla, juntament amb alguns nuclis concrets de l'interior del Camp, els únics llocs que mantenen una tendència a l'alça en el nombre de veïns. Així, l'Ampolla ha crescut un 13,53% en nombre de veïns, i l'Aldea ho ha fet en un 7,70%.

A la costa del Camp de Tarragona, nuclis grans com ara Cambrils, Salou, Calafell o Cunit es mantenen en nombre de veïns amb creixements molt minsos, generalment per sota del 2%. Al Camp, però, els principals increments de població se centren en alguns nuclis de l'interior, sobretot de l'entorn de l'àrea metropolitana de Tarragona, que ja vénen de forts creixements demogràfics en els darrers anys, sobretot gràcies al desplaçament de veïns de les ciutats tarragonines o fins i tot de l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquest és el cas de la Pobla de Mafumet (9.36%) o Perafort (5,55%), tot i que també hi ha casos més llunyans com ara Maspujols (7,09%). També alguns nuclis de pocs habitants aconsegueixen repuntar percentualment gràcies al guany d'alguns veïns nous, com és el cas sobretot de la Vilella Alta, que és el nucli amb un creixement més important de la demarcació (percentualment parlant) amb un 19,30% registrat gràcies a la incorporació de 22 nous veïns a un cens que ja arriba als 1.356 habitants. També s'han de tenir en compte els casos de Renau (12,22%), Montferri (6.83%) o el Lloar (5,98%).

Dècada alcista

Malgrat el fre al creixement demogràfic d'aquest darrer any, que ja se suma a l'apuntat a les dades corresponents a l'1 de gener de 2009, la darrera dècada continua venint marcada per un augment exponencial de la població.

En el global de la demarcació, la població ha crescut, des de l'any 2000, un 35% i ha passat de poc menys de 600.000 habitants a consolidar-se per damunt dels 800.000. Moltes poblacions, especialment a la costa, es troben per damunt d'aquesta proporció, i fins i tot han arribat a doblar la seva població en tan sols deu anys.

En total, són dotze municipis els que han crescut un 100% o més des de l'any 2000. A la costa del Camp és on es concentren més casos d'un creixement tan fort, afavorit tant per l'arribada de nous veïns d'origen estranger com pel desplaçament de veïns que fins llavors vivien a l'entorn de Barcelona. Així, es troben en aquesta situació Cunit (109,73%), Calafell (99,88%) i Salou. També, però, han doblat població nuclis de l'interior, sobretot a la comarca del Tarragonès: la Pobla de Mafumet (135,7%), Perafort (99,67%), la Pobla de Montornès (116,17%) o Vespella de Gaià (103,92%) i Bonastre, al Baix Penedès (100,63%). Completen la llista poblacions relativament petites, com són l'Albiol (138,86%) o el Montmell, que és el municipi que més ha crescut en la darrera dècada amb un 255,15%.

Pel que fa a les ciutats més poblades, les que més han crescut des del 2000 són Cambrils i el Vendrell (60%), seguides de Tortosa (38%), mentre que Reus i Tarragona ronden uns augments del 20%.

L'altra cara de la moneda la tenen especialment els micromunicipis de menys de 200 habitants, que continuen registrant una sagnia de veïns. És el cas d'Arbolí, que ha perdut un 18,7% dels veïns en deu anys.

Padró municipal

Les dades del padró municipal corresponents a l'1 de gener de 2010 tindran també una transcendència política, ja que són les que es faran servir per determinar el nombre de regidors que li correspon a cada consistori. Segons la llei de règim electoral general, el nombre de representants depèn de la població censada, i s'ha d'actualitzar cada quatre anys.

Mentre que cap municipi no perd regidors, n'hi ha vint que en guanyen: Alcanar, Alcover, Amposta, l'Arboç, Bellvei, les Borges del Camp, Botarell, Cabra del Camp, Cornudella de Montsant, Ginestar, Gratallops, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, Perafort, la Pobla de Mafumet, Puigpelat, Riudecanyes, Sant Jaume dels Domenys, la Selva del Camp i Vila-seca.