Rèquiem per la rosa metropolitana

Les floristes de la Rambla / sembren flors a tots els vents / i si a l'estiu no les venen / ja les vendran a l'hivern. Miquel Porter, a ritme de valset afrancesat, va immortalitzar en una cançó l'ofici que ha donat color, de sempre, al cor de Barcelona. Reeditar aquesta cançó en ple 2011 obligaria a incloure-hi el verset següent: I si per Sant Jordi no venen la rosa / ja no la vendran mai més.

Amb música o sense, el cert és que la diada d'aquest any va pel camí de convertir-se en una cançó melangiosa, trista, d'aquelles que tant agradaven als integrants d'Els Setze Jutges. Perquè els floristes de Barcelona comencen a fer-se ja aquest inquietant plantejament: “Sant Jordi ha caigut en el pitjor dia, dissabte sant, al bell mig de les vacances, pitjor impossible. No vendrem res”.

Aquest és el pessimisme realista que traspua Mar Ramon, florista molt activa del carrer dels Madrazo de Barcelona, i que ja s'imagina un Sant Jordi de carrers buits a la capital del país i tota l'àrea metropolitana. Ramon s'ha proposat una quimera, un impossible: canviar la data de la celebració, moure-la de dia. “ Sant Jordi s'hauria de celebrar el 26 d'abril, dimarts, que és el primer dia laborable després de Setmana Santa”. Aquesta és la proposta concreta que fa aquesta florista que ha iniciat una campanya a través del Facebook, on ha creat un grup amb un nom que és una invitació, si més no a la polèmica: Campanya per traslladar el dia de Sant Jordi 2011.

Ramon fa la seva petició a les administracions, Generalitat i Ajuntament, i recorda que el sector està molt tocat per la crisi –entre un 20% i un 50% menys de vendes– i que un Sant Jordi equival per a una floristeria a tres o quatre mesos de caixa. Hi ha motius per a la preocupació; el Sant Jordi de l'any 2000 es va escaure en diumenge de resurrecció i aquell dia la venda de roses va caure un 33%.