Clam dels alcaldes per flexibilitzar els 80 per hora
Divuit dels 22 alcaldes de la regió metropolitana enquestats per aquest diari es mostren partidaris de regular la velocitat basant-se en les circumstàncies de cada moment
En aquesta línia hi ha batlles de CiU, PSC i ERC
Tot i els diferents colors polítics, la majoria dels alcaldes de la regió metropolitana enquestats per aquest diari estan d'acord que més que derogar la limitació dels 80 quilòmetres per hora en els accessos a Barcelona el que el Departament d'Interior hauria d'estudiar és una flexibilització de la velocitat a l'alça en les hores de menys trànsit, com ara en l'horari nocturn.
L'alcalde de Sitges, Jordi Baijet (PSC), i l'alcalde de Sant Pere de Ribes, Josep Antoni Blanco (PSC), són partidaris d'augmentar la flexibilitat de la mesura, però no d'eliminar-la. Per a Baijet, la regulació dels 80 km/h ha servit per descongestionar l'entrada a Barcelona i per reduir els accidents. “La mesura ha fet baixar la problemàtica, i aquest és un argument prou vàlid”, assegura l'alcalde de Sitges, que destaca que “no eliminaria mai” la regulació. Per a l'alcalde de Sant Pere de Ribes, “la mesura ha estat molt efectiva”, tot i que, com Baijet, deixa al marge els efectes mediambientals, en assegurar que no disposa de dades per valorar-los. En el mateix sentit, Blanco també reclama una “flexibilitat condicionada pels nivells de trànsit”.
L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, la socialista Núria Parlon, assegura que respectarà la decisió que finalment acabi prenent la Generalitat. Amb tot, Parlon alerta que amb la limitació actual ha quedat acreditada una menor sinistralitat a la carretera i una millora de les condicions mediambientals. “Si s'opta per canviar, caldrà realitzar estudis que analitzin com evolucionen tots dos elements”, sol·licita Parlon.
Per la seva banda, l'alcalde de Sant Adrià de Besòs, Jesús M. Canga (PSC), veu de bon ull la revisió d'aquesta normativa que ha proposat el nou govern de la Generalitat, en el sentit que, com ha defensat sempre, la limitació de la velocitat ha de ser una mesura plantejada “amb flexibilitat”. De fet, Canga reconeix sense embuts que l'actual limitació “no ha obtingut els objectius que es proposava”.
L'alcalde de Badalona, Jordi Serra (PSC), assegura que es manté “en la posició expressada ara fa dos anys: el límit de velocitat és positiu perquè ha servit per reduir el nombre d'accidents i la contaminació atmosfèrica”. D'altra banda, afegeix, “una certa flexibilitat a segons quines hores, dies i trams seria molt raonable”. “No he canviat d'opinió i espero que l'acció del nou govern de la Generalitat, sigui la que sigui, s'apropi a aquest plantejament que vaig enunciar fa dos anys”, conclou.
La portaveu del govern local de Sant Sadurní d'Anoia, Maria Rosell (CiU), considera que “és absurd que per anar a Barcelona a les dues de la matinada s'hagi d'anar a 80 quilòmetres a l'hora” i aposta perquè el govern català flexibilitzi la velocitat a les entrades a la ciutat comtal. “Reconec que la reducció de velocitat contribueix a reduir el nombre d'accidents i redueix la contaminació, però s'ha d'aplicar amb seny i de forma variable”, sentencia.
L'alcalde de Molins de Rei, Ivan Arcas (ICV-EUiA), es mostra esperançat que “CiU serà coherent amb els ciutadans i el medi i mantindrà els 80 quilòmetres per hora”. L'ecosocialista alerta els convergents que “la promesa que van fer a la campanya electoral no té possibilitats de prosperar perquè la Unió Europea va imposar una disminució de les emissions de CO2 si no volem ser sancionats”. L'ecosocialista destaca que la sinistralitat ha baixat “dràsticament” i que la contaminació també s'ha reduït. Respecte d'una possible flexibilització a les nits o quan hi hagi poc trànsit, Arcas considera que “els vehicles contaminen igual sigui l'hora que sigui”.
L'alcalde de Castelldefels, el socialista Joan Sau, defensa que la limitació quilomètrica “ha estat una bona mesura perquè ha ajudat a reduir el CO2 i la sinistralitat i ha permès més fluïdesa en el trànsit”. L'alcalde d'aquest municipi per on passen la C-31 i la C-32 creu, tanmateix, que es podria flexibilitzar el límit quan les condicions del trànsit ho permetin. No ha estat per a Sau “una sorpresa agradable que CiU volgués eliminar la mesura en la primera setmana de govern”.
Salvador Esteve, alcalde de Martorell i company de partit del conseller d'Interior, Felip Puig, també està d'acord amb la flexibilització. “En alguns moments del dia, limitar la velocitat als 80 quilòmetres per hora és beneficiós, però a les dues de la matinada és una cafrada”. “Flexibilitzar-ho està bé, i crec que es canviarà el límit a les hores sense trànsit”, declara l'alcalde.
Antoni Baron, alcalde de Mataró, recorre al pragmatisme i recorda que la distància actualment regulada a 80 km/h entre Mataró i Barcelona és d'uns 11 km. “Això, i només cal recórrer a la física, suposa que en el cas de canviar de 80 a 100 km/h o a 120 km/h el temps que es guanyaria seria de 1'8 o de 3 minuts, respectivament. ¿Val la pena contaminar més i arriscar-se a més sinistralitat per aquests escassos tres minutets?”, es pregunta retòricament.
El convergent Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar, considera al seu torn que “tal com està plantejat ara hi ha moltes incoherències. Per exemple no té sentit que a la matinada, quan no hi ha ningú a l'autopista, només es pugui anar a 80. Cal revisar el model i, si cal, establir un sistema de velocitat variable”. Per la seva banda, Andreu Francisco, alcalde d'Alella per ERC, assegura: “La mesura la trobo bona, entenc que s'ha de limitar la velocitat en aquests trams. Ara bé, s'hauria d'estudiar un model com el que existeix al Baix Llobregat, amb velocitat variable en funció del volum del trànsit. Així s'evitarien embussos en hores punta. A la nit, trobaria raonable apujar el límit fins als 100 km/h”.
L'alcalde de Vilafranca del Penedès, el convergent Pere Regull, creu que la realitat obliga a reformar el plantejament de l'anterior govern sobre els límits de velocitat a 80 km/h. Regull és partidari de la velocitat variable tal com es fa en altres països europeus i diu que no té cap sentit anar a 80 per l'autopista a les 11 de la nit quan en els trajectes de Barcelona al Penedès, pràcticament, “vas sol” a aquestes hores.
L'alcalde de Terrassa, el socialista Pere Navarro, reconeix que la mesura de la implantació de la limitació de velocitat ha estat positiva i “està demostrat que està molt relacionat amb la disminució de les morts”. Però, a més de ser una bona mesura de seguretat i per reduir la contaminació a l'àrea metropolitana, també és partidari de revisar-ho i implantar un sistema de velocitat variable “quan es donin determinades condicions”, com ara meteorològiques o la densitat de trànsit, ja que no té molt sentit anar per “una autopista de tres o quatre carrils a la nit, sol, i a 80 quilòmetres”. No pensa, però, que s'hagin de modificar a l'alça els actuals límits de velocitat a les autopistes.
Per la seva part, l'alcalde de Sabadell, el també socialista Manuel Bustos, és prudent sobre la conveniència de mantenir o relaxar la limitació, almenys fins que el nou govern de la Generalitat presenti una proposta en ferm fonamentada en estudis tècnics.
L'alcalde de Castellar del Vallès, Ignasi Giménez (PSC), creu que la limitació de velocitat a 80 km/h ha donat “bons resultats”, però també és partidari de “flexibilitzar la mesura en alguns moments determinats, com ara els caps de setmana o a la nit”. Per a ell, el que ha de prevaldre és “minimitzar el nombre d'accidents”, i no li semblaria malament que la velocitat també es controlés a la segona corona “sempre i quan s'introdueixi el matís dels horaris i s'apliqui, sobretot, el sentit comú”.
Pel que fa a l'alcaldessa de Rubí, Carme García (PSC), posa l'accent que la regulació de la velocitat “ha estat positiva perquè ha reduït els accidents a la meitat”. Tot i això, és partidària de “la flexibilitat que s'aplica en segons quins països europeus”, perquè “tampoc no s'ha de ser tan estricte”. En aquest sentit, creu que la velocitat s'hauria de determinar en cada moment “segons l'hora, la zona, la densitat del trànsit o les condicions atmosfèriques”. D'aquesta manera, al seu parer, “la velocitat es podria baixar als 60 km/h, però també es podria pujar als 90 o 100”, segons quina sigui la situació en aquell moment.
L'alcaldessa de Cerdanyola del Vallès, Carme Carmona (PSC), assegura que “la flexibilitat és la millor opció” ja que no és el mateix les vies de comunicació en hores punta que en d'altres moments en què el flux de la circulació és més baix. Per tant, tenint en compte “tots els condicionants” cal poder triar la velocitat de cada moment. A més, l'alcaldessa demana que “s'escolti el món local” per on passen aquestes vies.
Per últim, l'alcalde de Montgat, el també socialista Jordi Ràmia, aprova a mitges la modificació dels limits de velocitat per a les autopistes –dues– que passen per la vila. “No tinc capacitat per jutjar els beneficis mediambientals de l'actual limitació, però sí pel que fa a la sinistralitat”, diu abans d'assegurar que, des que el màxim establert va ser els 80 km/h, no hi ha hagut “cap accident” als trams d'autopista que passen per Montgat, alguns dels quals són perillosos en dibuixar una trajectòria corba. Amb tot, Ràmia debatria una flexibilització sempre que no s'apliqui en hores punta i que la Generalitat aporti una proposta no gaire allunyada dels límits actuals.
La carta als Reis de tres alcaldes
Els alcaldes de Gavà, Viladecans i Sant Boi, tots tres socialistes, van coincidir a reclamar, just abans de Reis, que es flexibilitzi la limitació dels 80 quilòmetres per hora quan hi hagi poc trànsit. El tret de sortida el va donar l'alcalde de Gavà, Joaquim Balsera, que no és el primer cop que ha reclamat que es revisi la mesura. Balsera va reconèixer que el sistema que va implantar Francesc Baltasar ha resultat eficaç des del punt de vista mediambiental, però va demanar que la velocitat pugui fluctuar quan les condicions del trànsit ho permetin. De similar manera es van expressar l'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, i el de Sant Boi, Jaume Bosch. Tots tres, a més, van criticar que CiU prometés durant la campanya derogar la limitació i que ara aquella promesa s'hagi transformat en un estudi per valorar si s'ha d'eliminar o no la mesura.