“Nosaltres comptem per decennals”

– “L'origen és religiós: amb una medicina insuficient, el poble se sent assetjat i necessita protecció divina davant les pestes dels segles XVI i XVII”.

–“L'any 1791. Anteriorment, la ciutat havia invocat la Mare de Déu de la Candela perquè la protegís dels estralls de la pesta negra i s'havia fet un vot inicial que deia que a la imatge mai li faltaria un ciri encès. Però no es complia prou. Es va donar la circumstància que un capellà, Josep Parellada, va morir i va cedir tots els seus béns perquè s'institucionalitzessin unes festes votives. El seu marmessor, Pau Baldrich, i mossèn Jaume Cessat redacten un nou vot: cada deu anys sortirà una processó solemne amb la imatge de la Candela pels carrers de Valls i cada 2 de febrer se'n farà una altra de més senzilla”.

–“Sí, perquè la Guerra Civil s'escau al mig del decenni”.

–“La nostra vida biològica es compta per períodes de deu anys. Diem «jo he viscut tantes Decennals». Mentre les celebrem, recordem aquells que ens falten, i a l'acabar-se pensem, «veurem les properes»? ”.

–“És un període relativament llarg perquè les festes es visquin molt intensament, es tingui un gran record de les passades i a mig període es comenci a pensar en les que han de venir. A més, dóna opció perquè la ciutat pugui fer una inversió important i tingui prou temps per recuperar-se'n. A vegades, quan en comencen unes s'acaben de pagar les anteriors…»”.

–“Antigament, per la festa major es feia neteja general, les famílies es retrobaven i tot s'aturava durant uns dies: es manté aquell ritual”.

–“És un ball parlat que es va representar entre el 1861 i el 1891. El va escriure Marc Fusté Olivé, amb un llenguatge molt popular, escenes costumistes... Es representava a l'interior de Sant Joan. Després, mossèn Pont en faria una nova versió. Enguany es representarà de nou l'antic, passats 120 anys”.