Els ‘budells' del TAV a Girona
Més de 300 persones estan treballant actualment al subsòl de la ciutat i, quan s'iniciï la perforació del segon túnel, en seran unes 500
Tècnics de l'obra asseguren que encara es treballa amb l'horitzó d'acabar el 2012
-
Les obres d'excavació que s'estan realitzant a la part més fonda del que serà l'estació intermodal. MANEL LLADÓ. -
La tuneladora Gerunda, on ara s'hi fan treballs de manteniment fins que no torni a perforar, que serà a la primavera. MANEL LLADÓ. -
Una visió dels diferents nivells de l'estació intermodal, que té una fondària de gairebé 24 metres. MANEL LLADÓ.
És difícil imaginar la transformació que s'està produint al subsòl de la ciutat de Girona a causa del TAV. El dia a dia fa oblidar que sota terra, per sota de la capa freàtica, hi treballen unes 300 persones –i quan es reprengui l'activitat amb la tuneladora Gerunda en seran 500–. L'obra, que encara es preveu acabar el 2012, és d'una magnitud espectacular.
Aquest diari ha pogut visitar els budells del TAV. El primer túnel, que va de Mas Xirgu fins a l'estació intermodal, ja està acabat i només pendent de muntar-hi la via. I les obres a la mateixa estació, pas previ per iniciar la perforació del segon túnel, que arribarà fins a Fontajau.
Tècnics de l'obra expliquen que la perforació del primer túnel ha estat un èxit. I, excepte la fuita de fang a l'empresa Aplicacions Frigorífiques Lucena, just quan es va començar a perforar, les previsions s'han complert. “Un cop finalitzada l'obra s'han realitzat els controls topogràfics pertinents per comprovar que les petites deformacions que causa la tuneladora estiguessin dins els paràmetres previstos. I no només ha estat així, sinó millor del que s'esperava”, afirmen els tècnics. Per cert, a la nau de Lucena, ja hi tornen a treballar, després d'haver estat diversos mesos en una altra nau que l'Adif els va buscar mentre es reparaven els danys.
Al primer túnel, ja no hi ha maquinària ni operaris. La feina està acabada i només cal muntar-hi la via (tasca que es realitzarà quan estiguin els dos túnels acabats). Ara n'hi ha una de provisional, que s'utilitza per portar material amunt i avall en combois de l'obra. La definitiva anirà a un nivell més elevat, deixant a sota una mena de vial de serveis per quan s'hagi de fer alguna actuació.
Ens trobem a 22 metres de fondària. És el punt menys baix de tot el túnel, que té un recorregut d'1,3 quilòmetres, fins arribar a l'estació intermodal. La profunditat de l'espai és espectacular. Amb un diàmetre de poc més de 12 metres, la vista arriba fins gairebé el carrer Oviedo, on hi ha la nova seu d'Hisenda. Després el túnel fa un petit gir per enllaçar cap al carrer Gironella. “El túnel està per sota del nivell freàtic. Però fixeu-vos que no hi ha cap pèrdua d'aigua”, destaquen els tècnics.
Extracció de material
Continua instal·lada la cinta transportadora per on es feia sortir la terra que perforava la Gerunda, i que després es carregava en camions. Ens expliquen que es continuarà utilitzant per extreure el material del segon túnel. És a dir, al final de la perforació hi haurà una cinta transportadora de més de tres quilòmetres.
El segon, a la primavera
Tal com estava previst, la Gerunda començarà a perforar el segon túnel a l'abril o el maig. Tot depèn de com evolucioni l'excavació de la part més fonda de l'estació intermodal, que és per on ha de ser arrossegada la tuneladora fins al punt on ha de començar el segon túnel.
Mentre, els pous de compensació de la zona del Güell estan gairebé acabats. Només falta fer la injecció de formigó en tres d'ells –els dels carrers Ramón Turró, Bernat Boades i Francesc Rogés–. Aquestes injeccions de formigó han de permetre dotar de més densitat el terreny provocant que les deformacions que provoca el pas de la tuneladora siguin mínimes, i no es posi en perill la solidesa dels habitatges per on es perforarà. Els tècnics insisteixen a demanar tranquil·litat: “En la previsió de les deformacions utilitzem uns programes de càlcul modèlics i sempre s'acaba agafant la variable més conservadora i segura. I ho fem abans i després de perforar”.
El pas pel Ter, complex
El tram més complex de l'obra serà la perforació sota el Ter, un cop superat el tram de la Devesa. En aquest punt, s'arribarà a uns 35 metres de fondària. “És una transició complicada”, diuen. I és que el subsòl en aquest punt deixa de ser sorrenc i acumula molta roca. Ara els enginyers estudien aquest pas. Ells mateixos, però, no poden evitar lloar l'obra. “El que s'està fent en aquesta ciutat és impressionant”. Ho diuen ells. Ho comprovem nosaltres.
Denuncien desinterès de l'Ajuntament en l'audiència
Les entitats impulsores de l'audiència pública sobre les obres del TAV, que tindrà lloc aquest dilluns a les vuit del vespre a l'Auditori, s'han mostrat molestes amb l'actitud de l'equip de govern municipal pel que fa a la preparació d'aquest acte. Asseguren que han renunciat a quasi totes les seves condicions prèvies “per facilitar la tasca a l'Ajuntament i assegurar l'èxit de l'acte” i, en canvi, “el consistori ha mostrat molt poc interès”.
Entre les renúncies que expliquen en una nota de premsa hi ha la del moderador. Les associacions proposaven que fos el professor Jordi Vilamitjana, “que va ser descartat d'entrada per l'equip de govern”. Finalment ho serà el filòsof Josep Maria Terricabras. Una altra condició a la qual diuen les entitats haver renunciat és la del dia de celebració. “S'ha optat per un dilluns, que les entitats consideren poc aconsellable per als actes públics, en comptes d'un dijous, tal com s'havia proposat”, critiquen.
Al seu parer, la retransmissió de l'acte a través dels mitjans de comunicació local també és una qüestió polèmica i lamenten que l'Ajuntament no s'hagi pronunciat sobre aquest punt.
Finalment consideren poc seriós que hagin estat les mateixes entitats les que hagin hagut de penjar cartells i repartir per les bústies el material imprès per l'Ajuntament per donar a conèixer l'audiència, que es realitza gràcies a la recollida de més d'un miler de signatures i executant una de les possibilitats que preveu el reglament de la participança.
