Renfe titlla els maquinistes de “pocavergonyes”
El director general de viatgers de Renfe, Enrique Urkijo, lamenta que una minoria sigui capaç de bloquejar el servei
La discrepància entre treballadors i empresa està en les hores de conducció
La culpa del desgavell que aquests dies ha retornat a la xarxa és d'una minoria que amb l'incompliment dels torns de treball és capaç de bloquejar rodalies, segons va assegurar ahir el director general de viatgers de Renfe, Enrique Urkijo, que va qualificar de “pocavergonyes” els maquinistes. Urkijo va admetre que només fan vaga 40 dels 530 conductors de la companyia, però va matisar que amb una “bona enginyeria” en l'organització del dispositiu “el nucli de rodalies queda trencat”. En director general de viatgers va carregar amb duresa contra tot el col·lectiu. “Tot i una pujada de sou l'any passat, ara volen cobrar mil euros més l'any, dotze dies de vacances i reduir la seva jornada; és impossible treballar menys i guanyar més”, va reblar Urkijo, que va explicar que els conductors de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya cobren un 50% menys que els de rodalies.
El conflicte ha estat apaivagat durant mig any, temps en què Renfe ha intentat arribar a acords amb el comitè d'empresa. En vista de la impossibilitat d'una entesa, l'operadora va decidir marcar unilateralment uns torns de treball aprovats pel Ministeri de Foment. Són jornades de vuit hores de les quals, tres hores i vuit minuts –precisen des de la companyia– són de conducció. Dins aquesta jornada laboral també s'inclouen 30 minuts per iniciar el servei i 30 minuts més per deixar-lo, així com un descans obligatori de 45 minuts quan se superen les hores de conducció.
“A la pràctica, les hores de conducció són moltes més”, asseguren des del Semaf, el sindicat majoritari dins el comitè d'empresa de Renfe. “Tot depèn del trajecte que facis”, diu el secretari d'informació del sindicat, Jorge Escuder. “Les poc més de tres hores de conducció que ha marcat la companyia s'ajusten a serveis com el de Barcelona-Castelldefels, però és impossible complir amb l'horari en la majoria de trajectes". Escuder afirma que en els torns estipulats no s'inclouen els 45 minuts de descans. “I, si no estan estipulats, els agafem per no posar en perill els passatgers”, sentencia. Amb aquests torns, els conductors han de fer més pernoctacions fora de casa, afirmen fonts de la UGT.
Tot aquest embolic del temps de conducció, el de descans i les pernoctacions és només la punta de l'iceberg d'un conflicte que va més enllà. Des de CCOO acusen Renfe i Semaf de “tenir interessos amagats”. El secretari de la secció sindical de Renfe, Cristóbal Cobo, reparteix responsabilitats: “L'actual confrontació oberta és innecessària; l'empresa ha de reconèixer que s'ha equivocat modificant unilateralment els torns de treball, i Semaf, per la seva banda, si vol convocar una vaga, que ho faci, però que n'expliqui els motius”.