Denuncien el perill de vaques en estat salvatge a l'Albera
Ramaders, veïns i alcaldes dels municipis rossellonesos de la muntanya de l'Albera acusen una societat ramadera del castell de Requesens d'haver abandonat els animals i no haver-se'n preocupat
Ramaders, veïns i alcaldes dels municipis rossellonesos de l'Albera, denuncien el perill creixent que representen grups de vaques, abandonades pels seus propietaris, i que s'han transformant en animals salvatges en aquesta zona. Els denunciants afirmen que l'origen del problema prové del propietari legal dels animals i apunten cap a la societat Inversions Forestals i Ramaderes, SL, situada al castell de Requesens, sobre el terme municipal de la Jonquera, amb seu a Girona i administrada per la família Esteve i la família Sanllehí Pijoan. Segons els veïns del nord de l'Albera, les fotografies de les etiquetes auriculars que porten algunes de les vaques, identifiquen perfectament el propietari, i també haurien estat identificades pels serveis de l'OCAE (Oficina Comarcal de l'Alt Empordà).
Vàries generacions
Al llarg dels últims quatre o cinc anys, els animals abandonats s'han anat reproduint i ara ja hi ha dues o tres generacions de bovins que erren a la muntanya sense cap ramader que se'n preocupi. Aquests animals nascuts en llibertat ja no tenen cap identificació i tampoc cap seguiment veterinari. Han perdut tota relació amb l'home i es comporten com animals quasi salvatges, feréstecs la major part del temps però de tant en tant agressius.
Les nombroses vaques i braus que es troben en aquesta situació s'agrupen en ramats espontanis d'entre cinc a vint individus. En un primer temps, es quedaven a la part més alta del bosc, a la carena, però ara han començat a baixar fins a les parts habitades i els pobles del piemont del massís. Els pobles com la Roca d'Albera, Montesquiu o l'Albera, han patit i continuen patint intrusions en jardins, horts o carrers, amb les destrosses corresponents.
Persones atacades
A l'Albera, municipi de 1700 hectàrees, limítrof amb La Jonquera i Cantallops, ara fa quatre o cinc anys, una regidora del poble va ser atacada per un animal i va haver de refugiar-se al seu cotxe, que va ser envestit. En un altre incident, un veí va ser greument ferit amb un cop de banya a prop de l'artèria femoral i en una mà; diverses persones haurien estat atacades a les seves propietats, així com també excursionistes. Els bombers han hagut de rescatar alguns d'aquests animals que havien caigut en piscines.
De vaques domèstiques, a l'Albera, sempre n'hi ha hagut, ja sigui les de raça autòctona –les fagines– o les de races de criança franceses. François Tubert és ramader al municipi de l'Albera i cuida una cinquantena d'animals al peu del coll de l'Ollat. Per ell, les vaques “salvatges” són un problema sanitari seriós. Els vedells sense identificació no s'han tractat amb cap profilaxi i tem que es puguin propagar malalties. El ramader ha trobat alguns cadàvers d'aquestes vaques intruses, mortes per causes desconegudes.
L'administració francesa admet que les vaques poden ser perilloses però considera que no hi pot fer res perquè la solució és a les mans del propietari. L'any 2009, es va aconseguir fer una reunió conjunta amb els municipis nord-catalans concernits, la subprefectura de Ceret, autoritats de la Jonquera, gendarmes i mossos d'esquadra i els propietaris, que van prometre anar a buscar el seu bestiar. Cosa que fins ara no ha succeït.
Més tecnologia per comunicar-se però menys relacions de veïnatge
C. SARRAT
Tal com recorda el batlle del municipi de l'Albera, Pierre de Besombes-Singla, elegit des de 1971, el problema de vaques esgarriades ha estat sempre un fet normal i corrent. A l'època que els animals es marcaven amb ferro roent i quan només hi havia un telèfon a la paret de l'ajuntament, s'avisava com es podia el propietari, que, al cap d'uns dies com a màxim, venia a recuperar les seves bèsties i no se'n parlava més. Relacions de bon veïnatge.
Avui, tots tenim telèfon mòbil, GPS, Internet i carreteres asfaltades per arribar a qualsevol lloc; fins i tot les vaques tenen una identificació europea normalitzada. Però malgrat tota aquesta tecnologia el problema d'aquestes vaques sembla irresoluble. Cal dir que les vaques d'antany representaven un valor real per al criador i la pèrdua d'un animal o més podia significar un perjudici econòmic greu per a una família. Una situació molt diferent de les vaques d'avui, que s'han convertit en objectes quasi immaterials, subvencionats per Europa, i que tenen més importància enmig dels dossiers administratius que no pas menjant les floretes de la pastura: el valor d'uns 700 quilos de carn segurament ja val menys que el cost que representaria recuperar l'animal.
