Ensenyament alenteix la creació de nous instituts escola públics
CiU decideix reduir dràsticament la vintena de centres programats per al curs vinent
La raó argumentada és la falta de desenvolupament de la llei d'educació
La implantació de centres públics que ofereixen tota l'educació obligatòria, els anomenats instituts escola, s'alentirà significativament, ja que el govern de CiU reduirà dràsticament la previsió del tripartit de posar en marxa una vintena de nous centres el pròxim curs, que s'afegirien als onze instituts escola ja en funcionament.
La raó argumentada és el fet que no s'ha desplegat l'apartat de la LEC, la llei d'educació que CiU va consensuar amb l'anterior titular del departament –el socialista Ernest Maragall–, que fa referència als instituts escola. Això es tradueix, segons les fonts consultades, en una indeterminació de la personalitat i del règim jurídic d'aquests centres fusionats. També es reconeixen casos, menys freqüents, en què la raó per ajornar l'institut escola és la falta de recursos econòmics.
Un dels projectes d'institut escola paralitzat per qüestions de diners era el de Navàs, que finalment sí que tirarà endavant gràcies a l'acord entre l'Ajuntament i el departament. En la reunió de dimecres entre l'alcalde del municipi, Josep Oliva, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, es va acordar que el consistori cedirà un edifici per ubicar-hi l'institut escola, i el departament farà un “esforç econòmic” per dotar-lo de la plantilla necessària.
Els pares afectats de Navàs van assegurar a l'ACN: “No ens han donat res; ens havien tret una cosa que era nostra perquè se'ns havia promès i ara ens la tornen”. Per la seva banda, l'alcalde va desmentir pressions del centre concertat del municipi i el fet que estigués implicat en la paralització de l'institut escola. En aquest sentit, segons algunes fonts se sospita que darrere de la decisió general del govern de CiU hi ha la protecció dels centres concertats i privats, que basen part del seu atractiu en el fet que els menors poden cursar tot l'ensenyament obligatori, dels 3 als 16 anys, sota el paraigua del mateix projecte educatiu.
En canvi, la posada en marxa d'un altre institut escola, el Pere IV de Barcelona, que també estava programada per al pròxim curs, no s'ajustarà al que s'havia previst. L'institut, que encara està en obres, començarà a funcionar al setembre, però desvinculat de l'escola Pere IV. Les famílies van rebre la notificació fa quinze dies i se senten decebudes amb el canvi de plans. “Entenem que hi ha un nou govern, però estàvem molt engrescats amb el projecte educatiu de l'institut escola”, van explicar.
Universitats retallarà màsters i reprogramarà carreres
El secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, va avançar ahir a Lleida que el govern retallarà màsters i que també negociarà amb les universitats catalanes una racionalització de les titulacions per evitar duplicitats i per suplir les reduccions amb carreres compartides entre dues o més universitats.
Castellà va explicar que ara hi ha 500 màsters programats a Catalunya, que “és un excés”de titulacions. Per tant, va anunciar que prioritzarà les especialitzacions i exclusivitats de les universitats, com el cas de la UdL, que imparteix en solitari l'enginyeria agrònoma tot i l'interès de la UPC de tenir també aquest cicle superior. “A la resta, per reduir l'oferta, pensem en titulacions interuniversitàries”.
Antoni Castellà va emmarcar aquesta reprogramació en la retallada pressupostària i la racionalització d'“un sistema universitari català de qualitat, competitiu i que funciona molt bé”. També va assegurar que els rectors són conscients de les limitacions de recursos, però intentaran “que l'excel·lència es vegi al menys perjudicada possible”, va afegir.
El secretari d'Universitats també va parlar d'un nou model de finançament universitari i de negociar amb l'Estat un ajornament dels crèdits dels parcs científics.
