Més que una bella badia
Sant Sebastià és una ciutat elegant que gaudeix del plaer de viure vora el mar
Emmarcada entre muntanyes, una illa i el Cantàbric, Sant Sebastià (capital de Guipúscoa i principal ciutat de la costa basca) és sinònim d'elegància, qualitat de vida, bon menjar i interminables passeigs per les platges. En aquest sentit, la bella Sant Sebastià homenatja contínuament el mar. Tres platges amb personalitat pròpia (Ondarreta, la Concha i Zurriola) marquen el ritme deliciós de viure vora el mar. Els seus passeigs –el de la Concha, el passeig Nou, el de França– amb immillorables vistes sobre l'aigua salada i el mateix riu, estan plenament identificats amb la manera de viure del donostiarra, perquè passejar (amb rumb o sense) és un dels costums més arrelats.
Les muntanyes que presideixen la ciutat (Urgull, Ulia i Igeldo) són alhora talaies, vàlvules d'escapament, vergers per a senderistes i amants de la bicicleta tot terreny. Una de les millors perspectives de Sant Sebastià s'obté, precisament, des de dalt del mont Igeldo, al qual s'accedeix a bord d'un romàntic funicular. Urgull, des de la bateria de les Dames, és un altre mirador excel·lent, a més de l'excusa idònia per resseguir aquest bosc perfectament integrat en la vida de la ciutat. I, si s'aixeca tempesta, la pluja i el vent del Cantàbric s'associen i la mar és brava, l'espectacle de la natura està garantit. Tindrem estampes inoblidables de la fúria del mar al passeig Nou, la Pinta del vent, l'obra més famosa de l'escultor Eduardo Chillida, i la platja de la Zurriola, a la vora del centre de congressos Kursaal.
Moderna, distingida, elegant, la ciutat conserva els edificis aixecats a finals del segle XIX i a principis del XX per acollir i entretenir la burgesia que arribava d'Europa buscant l'assossec, els frescos banys terapèutics i una atmosfera cosmopolita, però alhora es renova amb propostes arquitectòniques, com ara el centre Kursaal, i obres avantguardistes –la Pinta del vent i la Construcció buida de Jorge Oteiza.
La part vella sol brillar amb força els caps de setmana, quan els famosos bars de tapes s'omplen de fidels, i, per tant, fer un tomb pels locals clàssics de la plaça de la Constitució i el carrer Major són excel·lents maneres de jugar amb la temptació gastronòmica. Cal destacar també l'interès de les esglésies de Santa Maria, barroca i grandiloqüent, i de Sant Vicenç, l'edifici més vetust de la vila guipuscoana.
Sant Sebastià té un color especial, el de la pedra arenosa dels principals edificis. Va ser extreta de les muntanyes Ulia i Igeldo i conforma, per ella mateixa, una ruta deliciosa per les principals fites arquitectòniques de la vila romàntica, des del teatre Victòria Eugènia fins a la catedral del Bon Pastor, passant pels conjunts d'habitatges que voregen la plaça de Guipúscoa. Tant el carrer Prim com el passeig de l'Arbre de Guernika, amaguen un altre secret: edificis modernistes amb bells portals, jocs de rajoles i nimfes somrients. Modernisme, exquisidesa, i savoir faire tallats en la característica pedra arenosa. Al bell mig, un riu amansit, l'Urumea, que divideix la ciutat en dues parts i sobre el qual s'estenen alguns dels ponts més bells i singulars del País Basc, com ara el de Maria Cristina i el del Kursaal.
Centre comercial i d'oci
La ciutat és també un important centre comercial i d'oci, amb una animada oferta cultural entre les activitats de la qual el Festival Internacional de Cinema (al setembre) és el principal esdeveniment. Al darrere se situen altres propostes lligades a l'estiu, com ara el Festival de Jazz, la Quinzena Musical, la Fira Taurina i la Fira de Teatre, sense oblidar la tardoral Setmana de Cinema Fantàstic i de Terror o Maiatza Dantzan. Cal remarcar esdeveniments purament autòctons com ara les tradicionals regates de traineres, que congreguen milers d'aficionats al port de Sant Sebastià, i la Tamborrada, la festivitat més sentida pels donostiarres, el 20 de gener.
Des de Sant Sebastià
A trenta minuts de la capital guipuscoana, hi trobem la vila costanera de Getaria, famosa pels vinyers de txakoli i els restaurants mariners. Ens podem acostar també als mercats de productes tradicionals d'Ordizi (dimecres) i Tolosa (dissabtes) i comprovar com les hortes i les masies del País Basc surten al carrer. D'altra banda, si les nostres aficions es decanten més pel senderisme, els monuments megalítics i les mines d'origen romà, sempre podem acostar-nos als parcs naturals d'Aralar i Aiako Harria.
A seixanta minuts de distància hi ha Bilbao, amb el museu Guggenheim i el pont de Bizkaia (únic en la seva espècie), i Vitòria, capital del País Basc, plena de parcs i jardins, i amb la seu vella, que va inspirar l'escriptor Ken Follett.