Enderroc per l'esperança

A Colera, com a tants d'altres pobles, tenien un alcalde de tota la vida. I ja el seu pare havia ocupat el càrrec, temps abans. Si mirem les dades, Miquel Carrés va ser alcalde des de 1987 fins a 2007, que ja és dir. El va substituir un nou equip encapçalat per Josep Rosa, que s'imposà sobretot pel cansament d'un no fer res etern. Explico això perquè un dels primers projectes de l'equip de Rosa va ser la remodelació del passeig de Mar, al pla de les Portes, la façana marítima del poble. Els anys del nou equip es van escolar en la selva dels tràmits burocràtics i ha hagut d'arribar un altre nom, Lluís Bosch, a la casa de la vila per poder començar a veure com les coses es comencen a moure de veritat. El primer pas necessari es va fer la setmana passada, quan les màquines van començar a enderrocar el fantasma de l'hotel Tocamar. En l'època Carrés, l'Ajuntament abocava runa i pedruscall al peu de l'edifici, potser amb la idea de separar-lo de mica en mica de l'aigua i treure'l de la zona que depèn de Costes, fent passar un vial pel terreny guanyat al mar. Idea, en tot cas, descabellada: cada temporal de llevant desteixia la trama ordida o imaginada des de l'alcaldia.

Els nous ajuntaments apostaren per l'enderroc. A mi, personalment –i potser a ningú més– em sabia una mica de greu. Des de mar, entrant a la badia, l'estampa caduca del Tocamar mantenia, amb la Gambina i algun edifici més, la línia de construcció que no s'hauria d'haver depassat. Més enllà, l'especulació havia fet de les seves i els pisos, gairebé sempre buits, esgarrapaven –esgarrapen– l'harmonia del paisatge mariner. No m'hi feia cap lleig la massa de blanc brut, amb les taques de les finestres cegues blavenques. En tot cas, res de l'altre món. Un hotel que moria amb certa dignitat.

Fa un parell d'estius una amiga em preguntà si era cert que a Colera hi havia un lloc on els ocupes hi anaven a estiuejar. Una seva néta hi pensava anar uns quants dies amb les amigues. Jo no en sabia res però immediatament vaig pensar en el Tocamar. I sí. Es veu que jovent de tot arreu sabia que arran de la platja de Colera es podia viure de franc a l'hotel abandonat si es coneixia una falsa entrada que algun espavilat hi havia fet a la part posterior. Potser aquella ocupació estacional va durar anys. No crec pas que provoqués cap enrenou gaire remarcable. Els ocupes de Colera devien ser gent d'ordre, educada. Vés a saber.

Me n'alegro, sobretot per l'equip que governa a l'Ajuntament. Són gent amb ganes de treballar i de fer coses. Que els hagi arribat, com una fruita madura, el passeig, com el pavelló, com la remodelació del Trull... els farà més fàcil engegar nous projectes. Si poden capejar el temporal de la crisi...