JAUME PUJOL
ARQUEBISBE DE TARRAGONA
“Ens volen fer creure que la religió és un problema”
L'arquebisbe es mostra emocionat d'haver visitat les seus del primer cristianisme, a Turquia, un país amb el 98% de població musulmana
A Tarragona, ha impulsat la creació d'un centre d'estudis sobre el primer cristianisme a l'edifici del seminari, on a l'octubre s'organitzarà un congrés internacional sobre santa Tecla
El món té por de la llibertat religiosa i aquesta por es va accentuant cada cop més
L'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha estat convidat pel govern turc a fer un viatge de pelegrinatge de sis dies al país per resseguir les seus del primer cristianisme. Sant Pau i la seva deixebla, santa Tecla, la patrona de Tarragona, van néixer a dues ciutats turques: Tars i Konya, respectivament. A més de visitar els llocs relacionats amb aquests dos personatges clau del cristianisme, Pujol també va aprofitar el viatge per trobar complicitats amb el govern turc: per una banda, perquè prenguin part en el congrés sobre santa Tecla que s'organitzarà a l'octubre a Tarragona; i per l'altra, l'arquebisbe vol que les autoritats turques s'impliquin en el centre d'estudis especialitzat en el cristianisme primitiu que se situarà al seminari de Tarragona. De moment, ja ha aconseguit que el Ministeri de Cultura de Turquia porti dues exposicions a Tarragona, durant el congrés dels dies 27, 28 i 29 d'octubre.
Quin balanç fa del seu pelegrinatge per terres turques?
Han estat sis dies d'una gran intensitat: per les coses que he vist, les persones que he conegut i la convivència amb un grup molt ric de persones (el vicari general, mossens, un grup de periodistes...).
Quins són els fets que més l'han impactat?
Ha estat molt emotiu poder estar en determinats llocs, com ara la càtedra de Sant Pere d'Antioquia, que és on va néixer el cristianisme. I també la ciutat de Tars, on va néixer sant Pau; és un lloc emblemàtic per al cristianisme i ara veus com està! És un contrast...
Parlem d'un país on el 98% dels habitants són musulmans...
M'ha impactat molt conèixer els grans canvis que es van produir el segle passat en aquests països: deportacions dels grecs, els armenis que també eren cristians... Tot això representa una pèrdua molt gran. El tema de la llibertat religiosa és una cosa que s'ha de saber portar. El món té por de la llibertat religiosa, de la llibertat de les persones. I aquesta por de la llibertat es va accentuant cada cop més.
I què hi fa l'Església?
Tothom vol ordenar les coses a força de lleis i de normes i, en canvi, la religió et dóna uns valors i un sentit transcendent. El món estaria millor.
El nunci apostòlic, Antonio Lucibello, li va dir, durant la seva trobada a la capital turca, que cal que l'Església faci una teràpia d'electroxoc i que sàpiga donar resposta a l'home d'avui.
Sí, ell va dir que ens calia fer una teràpia d'electroxoc perquè ens adonem que la comunitat cristiana no pot anar veient com tot es va desfent. I un electroxoc és el que a Tarragona volem aconseguir amb el projecte del seminari, que ha de ser un centre de primer ordre d'investigació religiosa.
Es tracta no només que el seminari sigui un gran centre d'estudis religiosos, sinó també d'obrir-lo a la gent?
Exactament. Els cristians ens hem d'obrir a la societat perquè hi ha hagut un procés de secularització i ens volen fer creure que la religió és un problema, quan en realitat és una de les coses que pot solucionar els problemes.
Pensa, com el nunci, que l'Església cristiana ha de fer un mea culpa?
Hem de reforçar molt la nostra pròpia identitat. L'Església ha de canviar. S'ha de potenciar el diàleg.
En el seu viatge ha pogut mantenir contacte amb les petitíssimes comunitats cristianes de Turquia...
Sí, m'ha emocionat molt poder estar amb aquestes petites comunitats i veure que encara hi ha presència cristiana. Una monja que ens va donar el seu testimoni lamentava que ja no se senten les campanes a Tars. Malgrat tot, aguanten fort amb la seva fe. He visitat llocs que tenen una gran significació per al cristianisme. Per contra, avui és una llàstima veure com està. Turquia ha perdut molt. Però hem anat a Turquia a conèixer i a aprendre, no a donar lliçons.
D'altra banda, també ha pogut obtenir col·laboracions per al centre d'estudis i per al congrés sobre santa Tecla.
Sí, hem pres contactes amb molta gent perquè participin en el congrés i també poder intercanviar exposicions i altres activitats amb Turquia. La previsió és que el centre cultural del seminari estigui en ple funcionament d'aquí a un any.