Setmana en blanc
La majoria dels alumnes no tindran un record especial de la primera, i possiblement l'última, setmana de vacances d'hivern ja que no faran cap activitat de lleure
La minoria d'escolars que fan un veritable descans surten a la neu
El curs escolar 2010-2011 començava el 7 de setembre passat amb una gran novetat: la setmana de vacances d'hivern, la primera, i segurament l'última, que se celebra en l'història recent del sistema educatiu català. El nou període festiu s'ha batejat com a setmana blanca, inspirant-se en el model francès en què l'alumnat destine aquests dies a la pràctica de l'esquí. En el cas català, els infants a qui les famílies els poden pagar una activitat de lleure, sí que aniran a la neu. No obstant això, la major part de l'alumnat es quedarà a casa, a cura dels avis.
Per tant, aquest descans ideat per fer períodes de treball més regulars –que es farà aquesta setmana o la pròxima, segons el territori– tindrà color blanc per a aquella minoria d'infants que aniran a esquiar. La resta es quedaran en blanc, sense cap activitat extraordinària: cangurs a càrrec d'avis, familiars o amics, o casals al mateix espai de l'escola.
“Al final, s'ha convertit en una setmana en què tothom ha trampejat com ha pogut”, explica Imma Fuyà, presidenta de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC). Els pares que, ja sigui per l'efecte psicològic de la crisi o per una necessitat econòmica real, han decidit no pagar per una activitat de lleure han recorregut als avis. “També hi ha casos en què diverses famílies s'han posat d'acord per agafar-se cadascuna d'elles un dia lliure i, per torns, anar-se fent càrrec dels nens de tots”, destaca Fuyà.
Toc d'alerta
La Fundació Catalana de l'Esplai i la Pere Tarrés asseguren que l'oferta d'activitats ha superat la demanda. “La crisi, la indefinició sobre la setmana de vacances, la reducció dels ajuts...”, són algunes causes apuntades per Marc Guilera, responsable d'activitats de vacances de la Fundació Catalana de l'Esplai. No obstant això, l'activitat que sí ha tingut èxit és la sortida a la neu. En el cas de la Pere Tarrés, Oriol Samaranch, cap de vacances i lleure, explica que durant la setmana del 7 a l'11 de març s'han hagut de doblar places. Davant d'això, Guilera alerta de la polarització que s'està produint: “Moltes famílies no han pogut apuntar els infants a cap activitat, però les que ho han pogut fer han optat per l'esquí. Hi ha el perill que l'educació en el lleure es converteixi en una activitat d'exclusió”.
Pel que fa a la reducció dels ajuts inicialment planificats, des de la FAPAC subratllen que la retallada no ha tingut una incidència significativa. “Era una convocatòria d'ajuts per a tothom, fins i tot per a qui no ho necessitava”, recorda Fuyà. També insisteix que abans de la tisorada se subvencionava el 10% de l'activitat i ara només el 5%, quan l'ideal hauria estat al voltant del 40%.
Debat serè sobre el calendari
La Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) reclama que el debat sobre el calendari escolar es torni a posar sobre la taula després del canvi fallit d'aquest curs 2010-2011. “La FAPAC va donar suport a un calendari que començava abans al setembre i que durant tot el curs mantenia la jornada partida de matí i tarda, amb algunes excepcions”, recorda la presidenta, Imma Fuyà. La realitat ha estat que en les acaballes del mandat de l'exconseller Ernest Maragall es va tirar enrere amb l'eliminació de la jornada intensiva a l'estiu.
Des de la FAPAC, també consideren un fracàs la nova setmana de vacances d'hivern per la falta de conciliació laboral i familiar, així com dels ajuts. “Volíem esponjar el curs i que els infants gaudissin d'unes vacances, amb els pares o ells sols, però d'un descans real, no el que realment passarà en la majoria dels casos”, insisteix Fuyà.
En opinió de la presidenta de la FAPAC, no hi ha pressa per tornar a posar aquesta qüestió sobre una taula de negociació en què Fuyà reclama hi hagi representació de les famílies, l'administració, els sindicats del professorat i les entitats de lleure. “Hem de fer les coses pensades i sense pressa perquè de tant esborrar i escriure de nou, els quaderns s'acaben fent malbé”, subratlla Fuyà.
